El llegat de Christopher Paolini

Començarem fent les recomanacions per a joves (o no tan, això ja va a gustos) bastant forts, en comptes de recomanar un llibre recomanarem una saga: El llegat de Christopher Paolini. 

La saga El llegat en un principi havia estat pensada per ser una trilogia, però quan Paolini va arribar al tercer llibre es va adonar que tenia el suficient espai per acabar la saga i tancar tots els fils de l’argument, així doncs la saga, al final, es compon de quatre llibres: Eragon, Eldest, Brisingr i Llegat.

Els llibres ens posen en un món fantàstic anomenat Alagaësia on fa temps hi havien habitat els Genets de drac, persones capaces d’utilitzar la màgia i les quals estaven connectades mentalment amb un drac i en feien el seu company de viatge. Aquest món però, ara està governat per l’últim d’aquests Genets, Galbatorix que es va encarregar de matar tots els altres Genets que quedaven i ell va ocupar el lloc de rei. Tot canvia però, quan Eragon un noi pagès de quinze anys està caçant i es troba una pedra que en realitat és un ou de drac. Quan l’ou s’obre apareix Saphira la seva dragona i amb ells dos junts apareix l’oportunitat pels rebels, els vardens, d’aconseguir destronar Galbatorix. Així doncs, el jove pagès de cop es troba envoltat d’una situació realment estranya per ell, ara és un Genet de drac i juntament amb els vardens, els nans i els elfs la seva missió es destronar un rei que porta cent anys governant.

Quan comencem a llegir el llibre ens adonem qui és la referència més clara de Paolini a l’hora d’escriure, ni més ni menys que Tolkien l’escriptor del Senyor dels anells. I és que El Llegat beu, i molt, de l’univers creat per Tolkien amb els elfs, clavats en la descripció als elfs de Tolkien i molts altres punts que s’assimilen durant tota la saga. Per culpa d’aquestes similituds amb l’obra de Tolkien s’ha acusat des de alguns llocs a Paolini d’haver plagiat del mateix Tolkien i altres fonts la seva obra.  Tot i això, en opinió pròpia, sembla que Paolini agafa molts tocs de Tolkien però els hi dóna la seva pròpia personalitat, a més de que la sola idea del Genet tan unit amb el seu drac mentalment que semblen un de sol ja sembla una bona idea per si sola. 

Per acabar, podríem dir que ni Paolini és el millor escriptor de fantasia ni El llegat és la millor saga d’aquest gènere però són una bona colla de quatre llibres que fan passar una bona estona i arriben a enganxar per saber que li passarà a Eragon a les següents pàgines.

Text: Martí. Estudiant de 1r de Batxillerat de l’IES Tona.