Celebrem el dia internacional de la dona

Comparteix

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, el dia 8 de març, us deixem amb la il·lustració del Roto i la lletra de la cançó, Si hagués nascut dona, de Joan Manuel Serrat. Tema que pertany al seu disc Mô, editat per Sony BMG el 2006, i que pots trobar a la Biblioteca.

“Si hagués nascut dona, hauria fet feliç
la meva mare, que volia una nena.
En record de l’àvia morta el 36
em diria Joana.
Joana, Joana
la de “la manya”.
La del noranta-cinc
del carrer Cabanyes.

Si hagués nascut dona, per bé o per mal,
subtilment hauria estat alliçonada
amb nines, cuinetes, agulla i didal.
Eines en miniatura
per a una obscura
vida futura.
Verins embolicats
amb llaminadures.

Tot és un dir, un suposar,
una història en blanc i negre.
Blanc era el fred i negre el pa
just acabada la guerra.

Si hagués nascut dona, hauria fet girar
mansament l’antic rotlle de la patata
mentre els nois jugaven a saltar i parar,
s’enfilaven als arbres,
penjaven pilotes,
s’esbatussaven
i pixaven dempeus
per les cantonades.

Si hagués nascut dona, hauria estudiat
fins a quart i, amb sort, potser magisteri.
Submisa, discreta, que mai el veïnat
pogués dir-ne ni mica.
Serien de suro
la clau i el duro
i a casa a quarts de deu
com a tard. T’ho juro.

I plorar sang un cop al mes,
ocult sota una carota
el voraviu dels sentiments
com quasi bé quasi totes.

Si hagués nascut dona, seguim inventant…
Després d’anys d’estalvis i festeig
m’hauria casat per l’església vestida de blanc.
La mare ploraria,
diu que d’alegria,
quan em duria
del braç un príncep blau
de “guardarropía”.

Si hagués nascut dona, per mal o per bé,
m’hauria atipat d’empassar-me penes,
de preparar ranxo, de canviar bolquers,
de cardar sense ganes…
Joana, Joana,
escurant el marro,
triscant de sol a sol
i tirant del carro.

O qui et diu que no m’hagués firat
el sultà de la Verneda.
Si és cara o creu ningú no ho sap
fins que no cau la moneda.

Si hagués nascut dona, parlant amb l’espill
cada dia més vella, cada dia més grassa.
Veient com s’envolen un a un els fills
i sopant tota sola
plors a la cassola,
marcits els llavis,
posant flors als records
i cuidant dels avis.

O potser un bon dia me n’hauria anat
més enllà del cel protector de la casa
per camins indòcils lluny del meu ramat
a trobar na Joana,
Joana, Joana
la de “la manya”.
La del noranta-cinc
del carrer Cabanyes”.

També et pot interessar