75 anys de la mort de Vassili Kandinsky

Comparteix

Es bello lo que procede de una necesidad interna del alma 

Un dia com avui de fa 75 anys moria Vassili Kandinsky en un accident cerebrovascular a França el 13 de desembre de 1944. Al pintor d’origen rus se’l considera el pare de l’abstracció lírica. No només pintava, també reflexionava sobre la seva pràctica: escrivia i feia classes. 

Per a Vassili Kandinsky, la música i el color estaven íntimament lligats, l’una amb l’altre. Tan clara era aquesta relació que Kandinsky associava cada nota a una tonalitat concreta.

La música va tenir un paper molt important en les seves pintures abstractes. El famós compositor vienès Arnold Schönberg va ser una influència. Schönberg va abandonar les convencions tonals i harmòniques en les seves composicions de la mateixa manera que Kandinsky va rebutjar la figura o objecte recognoscible a favor de formes, línies i colors discordants en la seva obra. Va desplegar color, línia, forma i textura per crear una experiència visual rítmica que evocava una resposta emocional. No en va, Kandinsky va donar a molts dels seus quadres títols musicals, com ara Composició o improvisació.

Per a Kandinsky, el color també tenia la capacitat de posar en contacte els espectadors amb la seva part espiritual. Creia que el groc podia pertorbar, mentre que el blau despertava els màxims anhels espirituals. Just un any abans de pintar el Fragment 2 per a la composició VII, Kandinsky va escriure Concerning the Spiritual in Art. Una declaració important de les seves teories sobre el potencial de l’art per evocar respostes psicològiques, físiques i emocionals. El tractat es considera el primer fonament teòric de l’abstracció. 


A la Biblioteca trobaràs

Punto y línea sobre el plano / Vasili Kandinsky. Paidós, 2007

Per a saber més

Wassily Kandinsky va ser un dels iniciadors de l’art abstracte del segle XX. Va prendre classes de música i dibuix abans d’anar a la Universitat de Moscou a estudiar Dret i Economia, on, després de llicenciar-se, en 1892, va començar a impartir classes. En 1895 va visitar l’exposició d’impressionisme francès i va quedar fascinat per una obra de la sèrie dels almiares de Claude Monet. Un any més tard Kandinsky va decidir abandonar la seva professió i dedicar-se per complet a la pintura. Es va dirigir a Munic, llavors un prestigiós centre artístic, on va estudiar en l’acadèmia del pintor Anton Azˇbé i més tard en la Akademie der Bildenden Künste. En 1901 va participar en la fundació de Phalanx, associació que va organitzar exposicions i va formar una escola d’art. Allí va conèixer a la pintora Gabriele Münter, que es convertiria en la seva amant i col·laboradora els anys següents i al costat de la qual va viatjar per Europa i Tunísia en 1904. Posteriorment es va instal·lar a París entre 1906 i 1907.

La lectura dels escrits de Wilhelm Worringer en 1909 i la música del seu contemporani Arnold Schönberg li van portar a un creixent interès per l’art no-objectiu. Kandinsky estava preocupat pel materialisme del món modern i veia en l’abstracció una via d’alliberament de l’home. Va ser membre fundador de la Neue Künstlervereinigung, on va conèixer a Franz Marc. Al costat d’ell abandonaria posteriorment aquest grup per a, en 1911, començar a publicar junts l’almanac Der Blaue Reiter (El Genet Blau), entorn del qual es va aglutinar un variat grup d’artistes. En les seves pàgines, Kandinsky propugnava una funció mística per a l’art, un art no-objectiu que respongués no a un reflex de les aparences, sinó per força interior de l’artista. Els seus escrits, entre els quals destaquen De l’espiritual en l’art (1912) o Punt i línia sobre el pla (1926), van servir per a difondre les seves idees.

En 1914 va tornar a Moscou, on va dur a terme una important labor com a membre del Comissariat d’Educació Popular. En imposar-se el realisme socialista com a estètica dominant, Kandinsky va tornar a Alemanya, on es va convertir en un dels més importants col·laboradors de la Bauhaus de Weimar, al mateix temps que la seva pintura es contagiava de la tendència geomètrica d’aquesta escola. Amb l’arribada al poder d’Hitler en 1933 i el consegüent tancament de la Bauhaus, Kandinsky va fugir a París i es va instal·lar als afores, en Neuilly-sud-Seine, on la seva pintura va recuperar l’abstracció més lliure dels seus primers anys.

També et pot interessar