En un clima de premis literaris polèmics, com el Ramon Llull o el Premi Josep Pla, des de la Biblioteca reivindiquem a escriptores com Caterina Albert. El 27 de gener es van complir 50 anys de la seva mort, a l’Escala, localitat on va néixer i que mai va abandonar.
Filla d’una important família de propietaris rurals empordanesos va portar sempre una vida reclosa. Caterina Albert, novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, va ser coneguda sobretot com a Víctor Català, nom de ploma amb què va signar la seva obra narrativa, tot i que també en va utilitzar un altre, Virgili d’Alacseal, per signar els poemes que va publicar a l’Almanach de l’Esquella de la Torratxa. Caterina Albert també va ser pintora i escultora, tot i que mai va dedicar-s’hi professionalment, i una estudiosa del folklore i l’arqueologia. De formació autodidacta es va mantenir fidel als esquemes literaris propis del naturalisme durant tots els anys en què va escriure encara que ella es declarava partidària d’un “eclecticisme desenfrenat”. La seva obra més reconeguda, la novel·la Solitud, ha esdevingut un text clàssic de la narrativa catalana, ha estat traduïda a set llengües i se n’ha fet una versió teatral i dues adaptacions cinematogràfiques.
Per a saber més
A la Biblioteca trobaràs
Solitud / Víctor Català. Edicions 62, 2006
Drames rurals / Víctor Català. Educaula, 2012
