Montserrat Serrabasa

Va néixer a Tona, al mas Vendrell el 22 de novembre de 1909.

Amb 7 anys, va ser trasplantada a Vall-llobera, un altre mas de la Barroca. Va passar uns anys guardant xais, cabres i vaques. Llavors ja aprenia cançons: per exemple, d’uns nois (n’hi havia algun de Mallorca) que feien carbó al bosc i anaven a dormir a casa seva; explicaven històries i cantaven cançons per passar la vetllada.

Als 9 anys va anar a servir al Planell, de mainadera. Als dotze es va posar a treballar a la fàbrica tèxtil d’Estabanell i Pahisa (a Tona).

Als 28 anys, en plena Guerra Civil, es va casar amb l’hereu del Planelló, en Josep Parés i Vilar. Va deixar la fàbrica i es va dedicar a la família i a les feines de pagès.

La Montserrat ha estat una dona molt dinàmica, treballadora, bona administradora, alegre (cantant quan passava l’escombra) i comunicativa: sempre disposada a explicar les seves vivències, les de la família, i històries, romanços i contes de la seva joventut, als fills, als néts, als besnéts…

A la Biblioteca trobaràs

Cantant a la vora del foc: 100 cançons, contades i dites de la Montserrat del Planelló / a cura d’Amadeu Lleopart i Costa. Ajuntament de Tona, 2007

Mor Mercedes Sosa

Nascuda a Tucumán (nord-oest argentí) el 9 de juliol de 1935, Mercès Sosa va començar molt jove la seva carrera artística i aviat es va donar a conèixer per la seva reivindicació de les arrels culturals argentines, per la seva presència imponent i el tradicional poncho que utilitzava per a les seves actuacions. Censurada per la dictadura militar argentina (1976-1983), es va exiliar a Europa i va accentuar el seu compromís amb la defensa de les llibertatsm, i es va convertir en un símbol per a diverses generacions de llatinoamericans.

Mercedes Sosa va ser la cantant argentina més premiada i coneguda. Va passejar el nom d’Argentina pels escenaris de tot el món, va actuar amb alguns dels intèrprets més reconeguts, com Luciano Pavarotti; va cantar al Vaticà, i va gravar discos amb cantants destacats.

A la Biblioteca trobaràs
El disc, 30 años.

Carmelita Parés Serrabasa

Va néixer el 16 de juliol de 1937 a la casa de pagès tonenca del Planelló. Els seus pares, en Josep i la Montserrat, van tenir quatre fills. Amb deu anys, en néixer dos germans bessons, la Carmelita va deixar l’escola per ajudar més la mare.

Es va casar als disset anys amb en Ramon Ges Senmartí. De fills en van tenir set. Amb els anys, s’han afegit a la família disset néts i, de moment, dos besnéts.

La Carmelita va treballar a la cuina de La Confiança, on va aprendre noves receptes i hi va aportar coneixements. Va participar en la Cuina de les àvies (de l’escola d’adults, també de Tona). A més, en celebracions d’entitats locals de les quals formen part fills seus, quan ha calgut, hi ha col·laborat com a cuinera.

A la Biblioteca trobaràs

Cuinant amb la Carmelita: receptes i altres suggeriments de la Carmelita Parés / a cura d’Amadeu Lleopart i Costa. Ajuntament de Tona, 2016

Missió – Memòria

La Biblioteca Caterina Figueras de Tona és un centre públic i gratuït d’informació, d’aprenentatge i promoció lectora que contribueix a l’igualtat d’oportunitats i presta els seus serveis a tots els ciutadans de la localitat.

Proporciona recolzament a l’educació formal i no formal i facilita l’accés a la informació mitjançant suports tradicionals i tecnològics.

És un lloc de trobada on es prioritza l’atenció individualitzada i cordial amb l’usuari, es vetlla per la tranquil·litat, el silenci i el respecte, i s’estableix una col·laboració amb escoles, famílies, entitats i col·lectius.

Objectius

Contribuir a la promoció de la lectura, apropant-la a les persones per a que escullin llibres que els interessin i això els porti a desitjar-ne d’altres.

Mantenir una imatge positiva, propera i innovadora de la Biblioteca a través dels serveis que presta i de la seva implicació en l’educació, aprenentatge i integració social dels seus habitants.

Ajudar a que els nostres usuaris coneguin les normes de la Biblioteca i les compleixin. Que es moguin amb facilitat per la Biblioteca i que sàpiguen trobar la informació que desitgen mitjançant els catàlegs. Que adquireixin uns hàbits de comportament que els enriquiràn i els ajudaràn a integrar-se a la comunitat on viuen, i que siguin conscients dels serveis que com a usuaris tenen dret a rebre.

Avançar cap al concepte de Biblioteca com a lloc de trobada, que afavoreixi la convivència i participació ciutadana i la generació de coneixement, cultura i opinió.


Memòria

La memòria és un resum del treball realitzat per la Biblioteca al llarg de l’any.

Política Desenvolupament de la Col·lecció

Document que estableix el compromís de la Biblioteca Caterina Figueras de Tona envers la selecció, l’adquisició i la conservació del seu fons documental.

Consulta’l en línia.


Club de lectura

Està format per un grup de persones que després de llegir un llibre, es reuneixen per a comentar-lo, per a parlar de l’estil literari, l’acció de la història, els personatges… Totes les opinions dels  membres del grup ens ajuden a enriquir la impressió inicial que cadascú ha extret, al llegir en solitari.

Els exemplars els facilita la Biblioteca i les sessions són moderades pels propis escritpors ,convidats a través de l’Institut de les Lletres Catalanes, per professors i/o afeccionats a la literatura o per Mar Cuxart (directora de la Biblitoeca).

Cada llibre s’acompanya d’un punt de lectura recordant la data de la trobada. A la web trobareu informació sobre l’autor: entrevistes, videos, enllaços. Intentem apropar als lectors a la figura de l’escriptor i de la seva obra.

Les trobades es solen realitzar el primer dilluns del mes, a les 19h. a la Biblioteca.

5 d’Octubre: Assumpció Cantalozella, El Falcó del comte. Visita de l’escriptora

Assumpció Cantalozella va néixer a Santa Coloma de Farners. És llicenciada en filologia catalana. Col·labora al diari El Punt. Va participar en alguns llibres del col·lectiu Ofèlia Dracs i és autora de diverses novel·les i narracions. Ha obtingut un èxit remarcable amb les novel·les històriques El falcó del comte i Corpus de Sang.


Sobre el llibre:

«Amb l’anim trasbalsat, jo, Otger Guitard, inicio aquesta crònica en l’any de gràcia de 1082, després dels terribles esdeveniments que han fet trontollar la vida del Principat, dels seus comtes i Prínceps, de la seva gent i de mi mateix.» Així comença el relat apassionant d’un dels episodis més importants i menys coneguts de la nostra història: el naixement de Catalunya.

Otger, nascut pocs anys després de l’any mil, s’adona que algú dirigeix el seu destí: tot just quan descobreix que hi ha un misteri en els seus orígens, ha de deixar els que creia els seus pares per continuar la seva formació a Girona i a Ripoll sota la protecció d’Ermessenda de Carcassona.
Amb el pas dels anys arribarà a ser jutge de la Cort de Barcelona i serà testimoni excepcional d’importants canvis històrics i polítics, alhora que viurà aventures i perills mentre mira de descobrir qui és ell en realitat.

Visita el seu blog.


22 de desembre: Jordi Coca, Louise un conte sobre la felicitat. Visita de l’escriptor

Jordi Coca (Barcelona, 1947) és novel·lista i dramaturg. Va sentir per primera vegada la vocació de l’escriptura als 14 anys, un fet que qualifica, no sense ironia, com una il·luminació. Només acabar el batxillerat comença estudis d’art dramàtic i, alhora, emprèn la carrera de filologia catalana, que deixarà inacabada. No triga a decidir que es dedicarà professionalment al món del teatre.

Una altra carrera, la literària, la inicia amb la novel·la Un d’aquells estius (Els Lluïsos) el 1971. Des d’aleshores ha publicat nombrosos llibres, tant en novel·la, com en narrativa breu, en poesia o en teatre. D’entre les seves novel·les s’han de destacar La japonesa (1992), que va merèixer el premi Josep Pla, Sota la pols, premi Sant Jordi del 1999, i també les dues últimes Lena (2002) i Cara d’àngel, premi Joanot Martorell del 2003.

Ha publicat dues obres de teatre que han estat representades, Platja negra (1999) i Antígona (2002). També ha conreat el gènere de la poesia, en bona mesura dins el paràmetres de la poesia oriental. D’aquesta activitat destaquen les seves versions de Matsuo Basho o Maurice Maeterlinck. I no es pot oblidar la seva vessant assagística, principalment sobre temes teatrals.

Jordi Coca ha treballat com a gestor cultural i com a professor d’arts dramàtiques. Les seves activitats al voltant d’aquest gènere s’han desenvolupat a l’Institut del Teatre. Així, ha dirigit teatre, especialment obres de Handke, Joan Brossa, Beckett i d’ell mateix. És col·laborador habitual de premsa i televisió, per a la qual n’ha fet guions com Tot art o Els museus, difosos per la Televisió de Catalunya.

Sobre el llibre:

Louise Un conte sobre la felicitat ens endinsa, a través d’una prosa morosa i suggerent, fins a la por que tots tenim a perdre el benestar. Una porfessora universitària, especialista en Maeterlinck, duu una vida amable i plenament feliç. S’adona que tots els que l’envolten han estat tocats per una mena o altra de dissort. Ella, en canvi, no té cap motiu per a la preocupació. La seva vida és perfecta. De sobte es descobreix un dubte lleu que li anirà creixent durant un viatge als Estats Units, on viu el seu pare. En els grans paisatges nord-americans, plens de sensualitat i de força, la Louise recupera antigues relacions i alhora revisa la seva vida actual a Barcelona. Personatges com el Bob, l’Ina, La Doreen, l’Albert, la Mercè, la Montserrat, el Toni, la mare, l’Eugene…, apareixen i desapareixen, creixen i es transformen a través del relat. A mesura que llegim, les emocions més tendres i la duresa més insospitada es barregen tan fàcilment com la terra i el cel. Però el veritable cor d’aquest conte sobre la felicitat és la incertesa, el riu amagat i negre que empeny la Louise fins al descobriment amarg d’una realitat diferent.
Aquest llibre va rebre el Premi de la Crítica catalana el 1993.

25 de Gener: Joseph Conrad, El corazón de las tinieblas. A càrrec del filòsof Massimo Desiato

Novel·lista britànic d’origen polonès considerat un dels grans escriptors moderns. Fill d’un noble polonès, va quedar orfe als onze anys i va estar sota la tutela de la seva àvia i el seu oncle paterns. Als setze va abandonar Polònia rumb a Marsella, on va iniciar la seva marxa com a marí mercant, que el duria en una primera etapa a comerciar amb armes per a les tropes carlistas espanyoles i a un intent de suïcidi. Davant la impossibilitat d’arribar a oficial de la marina francesa i fugint del perill de ser reclutat per l’exèrcit zarista (era súbdit rus de la Polònia ocupada), es va traslladar a Londres al 1878, sense saber anglès. Dos anys després va aprovar l’examen que el va convertir en segon oficial de la marina mercant, i sis anys més tard aconseguiria el grau de capità, gairebé al mateix temps que va passar a ser súbdit britànic. Va navegar durant tota la dècada següent, particularment pels mars del sud, Àfrica i el riu Congo, experiències que es reflectirien en la seva obra posterior.

Conrad no va començar a escriure fins a 1889 amb  La bogeria de Almayer (1895), que no acabaria fins a cinc anys després, durant aquest temps va continuar navegant, activitat que va abandonar definitivament al 1894. L’èxit, no obstant això, va trigar en arribar-li; el va aconseguir amb Chance (1912), al vendre més de 13.000 exemplars en dos anys. Des del principi els seus llibres van ser ben rebuts per la crítica. Encara que la major part de les seves narracions tenen com a teló de fons la vida al mar i els viatges a ports estrangers, la seva no és una literatura de viatges en sentit estricte. Aquests constituïxen, per a Conrad, l’àmbit on es desenvolupa la lluita dels individus entre el bé i el mal, l’escenari on es projecten les seves obsessions i, en particular, la seva solitud, la seva escisió, el desarrelament.

Sobre el llibre:

La novel·la que va inspirar a Coppola per a crear Apocalipsi Now és una de les obres mestres del segle XIX. El llibre narra el viatge que el protagonista, Marlow, fa per un riu del Congo a la recerca de Kurtz, un agent comercial que pel que sembla s’ha tornat boig, ha creuat la feble línia d’ombra que separa el bé del mal i es lliura amb plaure a les més terribles atrocitats.

Per a saber més:
http://www.elortiba.org/conrad.html
http://radio.canalextremadura.es
http://www.javiermarias.es/
http://ve.kalipedia.com/

23 de novembre: Cormac MacCarthy, La Carretera. A càrrec del bibiotecari Robert Jové

Cormac McCarthy (1933) va néixer el 20 de juliol de 1933 a Rhode Island, Estats Units, i va passar la major part de la seva infantesa i adolescència a Tennessee, on va realitzar els seus estudis superiors. Les circumstàncies de la seva biografia s’apropen a la la llegenda: no concedeix entrevistes, es diu que va viure sota una torre de perforació petrolífera i que en la seva joventut va dur la vida d’un rodamón. Considerat com un dels més importants escriptors nord-americans de l’actualitat, la publicació al 1992 de Tots els bells cavalls, guanyadora del National Book Award, el va proclamar com un dels autors de major força de la nova narrativa nord-americana. El seu èxit, de crítica i públic, es va veure incrementat amb la publicació d’En la frontera i Ciutats de la plana, que completen l’exitosa Trilogia de la frontera. Unes altres de les seves obres són Fill de Déu, Meridià de sang, El guardià del vergel, Suttree, No és país per a vells. El Premi Pulizter de Novel·la el va guanyar al 2007 per La carretera, novel·la que més tard es va adaptar al cinema.

Entrevista
http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/libros/10-2798-2007-11-11.html

Tres visions sobre Cormac MacCarthy
http://sopadesvan.blogspot.com/2009/03/tres-visiones-sobre-corman-mccarthy.html

Veure l’entrevista que li va realitzar Ophra Winfrey (en anglès)
http://www.youtube.com/watch?v=iNuc3sxzlyQ

SIDA STUDI

SIDA STUDI, l’ONG creada l’any 1987 a Barcelona que treballa en la capacitació de les persones per prevenir el VIH/sida i per reduir l’impacte individual i social del virus en un marc de respecte als Drets Humans, ofereix una selecció d’enllaços per categories.