S'ha inaugurat a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya l’exposició Narcís Comadira que es podrà visitar fins al dia 7 de març de 2012. Els comissaris són Carme Arenas i Esteve Miralles. La presentació de l’exposició tindrà lloc dilluns 20 de febrer a les 19:00h a l’Espai Zero i en la que intervindran Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya, i el poeta Narcís Comadira.

Escriptor, pintor i traductor, Narcís Comadira (Girona, 1942) va estudiar al Seminari de Girona i a la facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona. La voluntat formal i l’ambició conceptual de la seva poesia situen la seva obra en el primer pla del corpus contemporani de la literatura catalana. Una poesia amb referents com Josep Carner, J. V. Foix  o Gabriel Ferrater. Es donà a conèixer amb Papers privats (1969), al qual van seguir Amich de plor (1970), El verd jardí(1972), Desdesig i Les ciutats, ambdós del 1976. Dos anys després  publicà Terra natal (1978) i Àlbum de família (1980). Posteriorment ha publicat Enigma (1985), En quarantena (1990), Usdefruit (1995), Lírica lleugera (2000) i L'art de la fuga (2002). El 2003 va reunir tota la seva poesia anterior a Formes de l'ombra. Poesia 1966 – 2002. Els dos darrers llibres de poemes són Llast (2007) i Lent (2012). La summa dels seus versos constitueix un conjunt lingüístic singular i, alhora, plenament partícip dels grans corrents de la lírica occidental contemporània.

Comadira ha escrit també teatre i assaig literari, i ha utilitzat el seu talent verbal en traduccions de referència com la dels Cants, de Leopardi. El seu teatre ha contemplat, a vegades, grans figures de la nostra literatura, com El dia dels morts: un oratori per a Josep Pla (1997), o Al cel: un oratori per a Jacint Verdaguer (2009). Comadira és un assagista contundent i lúcid, com ho mostren els reculls Sense escut (1988), L’ànima dels poetes (2002), Forma i prejudici:papers sobre el Noucentisme (2006) o Les paraules alades (2011). I és, encara, pintor, dibuixant i grafista, autor d’una obra plàstica inconfusible. L’exposició antològica 50 anys de pintura, presentada a Montserrat i a Girona durant el 2010, avala una trajectòria que avança paral·lela i complementària al fet literari.

Per a saber més

Pàgina de Narcís Comadira

Narcís Comadira a LletrA

L'autor diu Jo al web Viu la poesia

Entrevista a Narcis Comadira a Poetarium

A la Biblioteca trobaràs

En quarentena / Narcís Comadira. Barcelona: Empúries, 1990

El Dia dels morts: un oratori per a Josep Pla / Narcís Comadira; pròleg de Xavier Albertí. Barcelona: Edicions 62, 1997

Sense escut / Narcís Comadira. Barcelona: Empúries, 1998

Somnis i runa / Narcís Comadira; una antologia a cura de Rossend Arqués. Barcelona: Proa, 1992

Lírica lleugera / Narcís Comadira. Barcelona: Edicions 62, 2000

L'Art de la fuga / Narcís Comadira. Barcelona: Edicions 62, 2002

El Sol es pon / poema i il·lustracions de Narcís Comadira. Barcelona: Cruïlla, 2003

Avui, 17 de febrer de 2012 a les set de la tarda a l'Auditori del Museu d'Història de Catalunya, amb motiu del 75è. aniversari del seu afusellament, hi haurà un acte de reconeixement a la figura del general Domènec Batet i Mestres, que fou executat per haver-se mantingut fidel a la república després de l’aixecament feixista i com a repressió a la seva trajectòria professional.  Intervindran el seu biògraf i historiador, Hilari Raguer, i el catedràtic d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Maria Solé i Sabaté.

Les breus paraules que va escriure per acomiadar-se dels seus fills són un retrat sintètic de la seva personalitat, hereva del caràcter que molta gent de les comarques tarragonines ha rebut dels colonitzadors romans, i que es caracteritza per la rectitud moral, la fidelitat en el compliment dels deures, el respecte a la paraula donada, l’austeritat de vida, el coratge en els perills, l’estoïcisme en el dolor i la grandesa d’esperit en la desgràcia:

A mis hijos.

Sed buenos ciudadanos y cumplid siempre con vuestro deber cualquiera que sean las circunstancias que os depare el destino. Las naciones sufren mucho por no cumplirse sus leyes y el mal es mucho mayor cuando faltan a ellas los propios gobernantes.

Yo repaso mi vida toda y mi conciencia está tranquila y satisfecha. Seguid mi ejemplo y no cuente para vosotros el fin que yo he tenido. Son momentos de pasión en que se desatan los instintos perversos; la justicia huya espantada, no actúa y se viste de luto... Pero ella actuará.

Os bendice y abraza vuestro padre

Domingo

Per a saber més

Biografia del general Domènec Batet.

A la Biblioteca trobaràs

El General Batet. Hilari Raguer; pròleg de Raimon Gali. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994 

Aquest divendres dia 17 a les 8 del vespre a Can Sebastià (C/Major, 12 - Tona) es presentarà la darrera novel·la, Arrels de pedra, de l'escriptor i professor, Joan Roca. La periodista Helena Ges, entrevistarà a l'autor i l'acte conclourà amb la projecció de "Les Arrels, la memòria, la consciència", una realització d'Ester Puig basada en l'argument de la novel·la.

Sobre la novel·la, Arrels de pedra

Arrels de pedra és una novel·la que s’endinsa en la història d’una família catalana a pagès, des dels darrers anys de la postguerra fins a l’època actual. La Solana és la masoveria on aquesta família de parcers desenvolupa la seva activitat des de fa generacions, treballant durament de sol a sol i ocupant tots i cadascun dels seus membres. El petit Martí, tanmateix, demostra unes certes aptituds, i els seus pares decideixen que han de fer l’esforç de donar-li estudis. Serà ell, en Martí, qui, passats els anys, i arran de la visita que farà a les ruïnes de l’antiga finca, es proposarà relatar la història d’aquesta família: el dur treball, les dificultats, les estretors, alguna alegria i moltes penes... I els estira-i-arronsa amb els amos, i els enganys, i algun secret que, en cas de ser revelat, podria fer mal, molt de mal...

Per a saber més

Bloc de Joan Roca.

L'obra més ambiciosa de l'escriptor es va presentar dissabte al Temple Romà (El 9 Nou) 

A la Biblioteca trobaràs

Demà encara volaran les orenetes / Joan Roca. Barcelona: Barcanova, 2007
Aquell capvespre / Joan Roca. Lleida: Pagès, 2007
Entrebancs i Capgirells / Joan Roca. Vic: Emboscall, 2008
Concert per a ploma i veus trencades / Joan Roca. Urús: Setzevents, 2009
 

El pintor, escultor i teòric de l'art Antoni Tàpies va morir a Barcelona. Nascut el 1923, va ser un dels mestres de l'art d'avantguarda del segle XX, on combinava la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte i ple de simbolisme.

Antoni Tàpies neix a Barcelona, en una família burgesa, culta i catalanista, involucrada des de mitjans del segle XIX en una tradició editorial i llibretera que desperta molt ràpid en l'artista un amor pels llibres i la lectura. De formació autodidacta, la seva predisposició es veu accentuada per la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar, durant la qual inicia els seus temptejos artístics. Progressivament Tàpies es dedica amb major intensitat al dibuix i la pintura, i acaba deixant els seus estudis de Dret per dedicar-se plenament a la seva passió.

Arran de la II Guerra Mundial i del llançament de la bomba atòmica, Antoni Tàpies expressa un interès per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules, que es plasma formalment en l'ús de materials aliens a l'expressió plàstica academicista i en l'experimentació de noves tècniques. Les pintures matèriques formen una part substancial de l'obra de Tàpies i constitueixen un projecte que segueix desenvolupant-se en l'actualitat. Tàpies creu que la noció de matèria s'ha d'entendre també des de la perspectiva del misticisme medieval com a màgia, mimesis i alquímia. En aquest sentit, l'artista desitja que les seves obres adquireixin el poder de transformar el nostre interior.

Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies va desplegar des de 1947 una intensa activitat en el camp de l'obra gràfica. També va desenvolupar una tasca d'assagista, algunes traduïdes a diferents idiomes: La pràctica de l'art (1971), L'art contra l'estètica (1977), Memòria personal (1983), La realitat com a art. Per un art modern i progressista (1989), L'art i els seus llocs (1999) i Valor de l'art (2001).

A la fi dels anys seixanta i principis dels setanta, el seu compromís polític contra la dictadura s'intensifica, i les obres d'aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i protesta. 

La seva gran aportació es va veure premiada amb gairebé mig centenar de guardons, entre els quals la Medalla d'Or de la Generalitat (1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), el Premi Picasso de la Unesco (1993), el premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1995), el Velázquez d'Arts Plàstiques del ministeri espanyola de Cultura (2003) i el Praemium Imperiale de l'Associació Artística de Japó.

Per a saber més

Fundació Antoni Tàpies

Biografia

Guia de lectura elaborada pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura

A la Biblitoeca trobaràs

Tàpies: pintura matèrica. Barcelona: Polígrafa, 2006
Mª Àngels Comella, Romi Kirilova, Mercè Seix. Bon dia, senyor Tàpies!. Barcelona: Serres, 2001

El fundador del Grup Anaya, Germán Sánchez Ruipérez, va morir als 85 anys. Va ser un editor i mecenes de l'educació i la cultura. Va crear a més d'Anaya, altres companyies del sector com Cátedra, Piràmide, Barcanova, Algaida o Anaya Multimedia. L'editor salamantí també va ser propietari de l'Editorial Americana, soci fundador i president de Tele 5 i editor del diari El Sol.

"Va ser un home que es va fer a ell mateix, va començar publicant llibres que la seva dona distribuïa en vespa per Salamanca", ha explicat el director de l'Instituto Cervantes. Va començar sent llibreter, va decidir ser editor i va buscar el millor assessorament per crear el grup Anaya, que de seguida va dedicar-se als llibres educatius i al foment de la lectura. Aquesta ha estat la seva gran obsessió, motiu pel qual va crear la Fundació, Germán Sánchez Ruipérez, el 27 d'octubre de 1981, amb l'objectiu de fomentar i desenvolupar tot tipus d'activitats culturals, especialment les relacionades amb els llibres i la lectura i en la formació de professionals del sector editorial. La Fundació és avui tot un referent consolidat. A més de molts altres guardons, l'any 2002 va rebre el Premi Nacional de Promoció de la lectura.

Per a saber més

Fundación Germán Sánchez Ruiperez

L'Ajuntament de Calafell convoca el XIX Concurs de Cartes d'Amor.  Abans del 16 de març  de 2012, podeu participar escrivint una carta de qualsevol tipus d’amor, amb una extensió màxima de dos fulls DIN A-4, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat espanyol. Hi haurà dues categories, Júnior, per als menors de 18 anys amb un premi de 200 €, i sènior, a partir de 18 anys amb un premi de 400 €.

Per a saber més

Consulta les bases

Reemprenem la recomanació mensual d'una web. En aquesta ocasió el nostre suggeriment és OpenCourseWare-Universia, una iniciativa que promou l'accés lliure i sense restriccions al coneixement, que us permetrà accedir a determinades assignatures universitàries de centres catalans i espanyols, al seu temari i a la seva guia d'estudi elaborada pel docent universitari. 

OpenCourseWare és una iniciativa desenvolupada l'abril del 2001 pel Massachussets Institute of Technology, a la que s'han adherit universitats de tot el món.