25è aniversari de la mort de Salvador Espriu
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). Fill de notari, passà la major part de la seva adolescència entre Barcelona i Arenys de Mar, d'on procedia la seva família. Cursà estudis de dret i història antiga. L'any 1933 feu un creuer pel Mediterrani, que li permeté de conèixer les mitologies clàssiques que havia estudiat i que tanta influència tindrien en la seva obra. Conreà diversos gèneres literaris. Destacaríem, pel que fa a narrativa, El doctor RIP (1931), Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Les roques i el mar, el blau (1981); en poesia Cementiri de Sinera (1946), Les cançons d'Ariadna (1949), Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955) i La pell de brau (1960); i en teatre Antígona (1955), Primera història d'Esther (1948) i Una altra Fedra, si us plau (1978). Salvador Espriu qualificà genèricament la seva obra com meditació de la mort. Se l'ha considerat el poeta nacional de Catalunya.
A la Biblioteca trobaràs:
Antígona.
Antologia poètica.
Ariadna al laberint grotesc.
El Caminant i el mur.
Les Cançons d'Ariadna.
Cementiri de Sinera: Les hores.
.....................................................................................................................
Clara Sánchez guanya el premi Nadal i Llúcia Ramis el Josep Pla
L'escriptora Clara Sánchez (Guadalajara, 1955) va guanyar el LXVI Premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, per la novel·la 'Lo que esconde tu nombre', en què Julián, un ex pres del camp de concentració de Mauthausen convertit en 'caçanazis', en segueix la pista d'un fins a la costa llevantina, on coneix una noia que l'ajudarà en la seva causa i li plantejarà el valor del càstig.
En la vetllada literària que es va organitzar a l'Hotel Palace de Barcelona també es va lliurar, com és habitual, el Premi Josep Pla de narrativa en català, dotat amb 6.000 euros, que en aquesta XLII edició va ser per a la periodista i escriptora Llucia Ramis (Mallorca, 1977) per 'Egosurfing', una novel·la protagonitzada per una periodista que critica de manera divertida l'egolatria moderna de buscar-se i ser buscat a internet.
A la Biblioteca trobaràs:
el llibre de Clara Sánchez, Últimas noticias del paraíso.
el llibre de Llucia Ramis, Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys.
.....................................................................................................................
150 anys del naixement d'Anton Pavlovitx Txékhov
Antón Pávlovich Chéjov va néixer a Taganrog, Ucraïna, el 29 de gener de 1860. Al 1879 es trasllada amb la seva família a Moscou i allà estudia medicina a la Universitat Estatal, alternant aquests estudis amb la composició de narracions curtes per a diferents publicacions humorístiques. L'èxit amb les seves publicacions el van allunyar de la pràctica de la medicina, tot i que també va influir el fet de patir tuberculosi, una malaltia en aquella època, incurable.
La seva primera col·lecció de relats es publica al 1886. Al 1887 estrena la seva primera obra de teatre, Ivanov, que va obtenir un gran èxit i que li va proporcionar diners i fama mundial. Guanya el premi Pushkin al 1888 i amb més de 200 relats publicats en diaris i revistes és considerat "el millor prosista de la seva generació" ("L'estepa", "Lladres"; "La sala Nº. 6", "Relat d'un desconegut", "La illa Sajalín"). Afligit per la tuberculosi s'establex a la seva petita propietat de Melíjovo, a la península de Crimea, prop de Moscou, però sol visitar amb freqüència balnearis europeus a la recerca d'un alleugeriment a la seva malaltia.
Gairebé a la fi de segle va conèixer a l'actor i productor de teatre Konstantín Stanislavski, director del Teatre de l'Art de Moscou. Aquesta associació entre Chéjov i Stanislavski va permetre que l'autor estrenés la majoria de les seves obres més significatives: al 1896, La Gavina; al 1897, Tio Vania; al 1901, Tres Germanes; al 1903, El jardí dels cirerers. Al 1901 es va casar amb l'actriu Olga Knipper, que havia representat alguna de les seves obres. Va morir al Balneari de Badenweiler, Alemanya, el 15 de juliol de 1904, a causa de la malaltia que el va acompanyar tota la seva vida.
A la Biblioteca trobaràs:
Unos buenos zapatos y un cuaderno de notas.
Contes.
Los Hombres que están de más... y otros cuentos. (Enregistrament sonor)
El misterio y otros cuentos. (Enregistrament sonor)
Nueve cuentos sin final feliz.
Llegeix alguns títols digitalitzats.
.....................................................................................................................
Cincuantenari de la mort d'Albert Camus
Fa 50 anys que va morir l'escriptor francès Albert Camus. L'autor d'obres tan conegudes com "L'estrany", i premi Nobel de Literatura, va morir el 1960 als 46 anys en un accident de cotxe.
L'autor
Fill de colons francesos a Algèria es va quedar orfe de pare abans de complir els tres anys i va passar tota la seva infància en un dels barris més pobres d'Alger: només gràcies a una beca que rebien els fills de les víctimes de guerra va poder començar a estudiar i llegir. Va estudiar Filosofia i Lletres, però va ser rebutjat com a professor per culpa de la seva avançada tuberculosi, que el va fer decidir-se a dedicar-se al periodisme i a exercir com corresponsal del diari 'Alter Republicain'. El 1939 es va allistar a l'exèrcit com a voluntari, però de nou la seva delicada salut li va tancar les portes. És llavors quan decideix instal·lar-se a París, on comença a escriure per al "Paris Soir". Durant la Segona Guerra Mundial és un actiu membre del grup Combat de la resistència, que publica en la clandestinitat el periòdic del mateix nom: després de l'alliberament de París Camus serà nomenat redactor cap. Abans de la fi de la guerra publica L'estranger (1942), novel.la ambientada a Algèria i que al costat de l'assaig en el qual es basa, El mite de Sísif, revela la influència de l'existencialisme en el seu pensament, de la mateixa forma que ho fan les seves obres teatrals El malentès (1942) i Cal·lígula (1944). La seva obra més reconeguda arribarà el 1947, any que obté amb La pesta el premi de la Crítica. En aquesta novel·la Camus segueix centrant-se en l'absurd fonamental de l'existència, però reconeix el valor dels éssers humans davant el desastre i evoluciona cap a un sentit més solidari davant el sofriment aliè i la rebel·lió contra la injustícia. Aquesta nova actitud quedarà reflectida en dos nous llibres: Los justos (1949) i El hombre rebelde (1951), llibre en el qual parla dels ideals que es perverteixen i la rebel·lia transformada en opressió i que finalment provocaria la seva ruptura amb Sartre. Altres títols s'aniran sumant a la seva obra fins a arribar a El primer home, publicada per primera vegada el 1994: es tracta de la novel·la en la qual treballava quan va morir en un accident de tràfic a Villeblerin, França, el 4 de gener de 1960. El 1957 havia rebut el premi Nobel de Literatura.
A la biblioteca trobaràs els llibres:
La Pesta.
El Primer hombre.
Discurs al rebre el Premi Nobel.
Més informació i fragments d'alguns dels seus llibres.
Pàgines en francès:
.....................................................................................................................
L'escriptor i poeta José Emilio Pacheco guanyador del Premi Cervantes 2009
'Los veo formarse indefensos y salir en busca de alguien que los resguarde. La inmensa mayoría les da la espalda. Cuando ellos se acercan las personas desvían la mirada y hacen como si los versos no existieran'
El poeta i assagista mexicà José Emilio Pacheco va guanyar el Premi Cervantes 2009, el premi més important de les lletres hispanes, dotat amb 125.000 euros. El jurat ha valorat, sobretot, el seu 'ús lingüístic implacable', la 'profunditat i llibertat dels seus pensaments' i un 'distanciament irònic de la realitat quan cal'.
Nascut el 30 de juny de 1939 a Ciutat de Mèxic, l'obra de Pacheco està marcada per la seva preocupació ètica i reflexiva, sense perdre mai de vista la realitat quotidiana.
Pacheco va rebre el dia 17 a Madrid el premi Reina Sofia de poesia iberoamericana, en un acte en què va afirmar amb humor: 'No sóc el millor poeta de Mèxic, ni tan sols el del meu barri, perquè visc al costat de Juan Gelman'. L'autor mexicà afirma que escriure poesia 'és una forma de resistència contra la barbàrie' mateixa que troba diàriament a una Ciutat de Mèxic, que és un lloc inhòspit, la perfecta desconeguda, com recull el títol A la extranjera, del seu poemari La edad de las tinieblas (2009) Membre del Col·legi Nacional mexicà des del 1986 i, des del 1994, creador emèrit del Sistema Nacional de Creadors Artístics (SNCA), ha estat director i editor de col·leccions bibliogràfiques i diverses publicacions i suplements culturals.
Llegeix alguns dels seus poemes
Poemes del Festival Internacional de Poesia de Medellín.
Monografía I sobre Jose Emilio Pacheco
Monografía II sobre Jose Emilio Pacheco
Monografía III sobre Jose Emilio Pacheco
.....................................................................................................................
Cinquantenari de la mort del poeta Carles Riba
El 12 de juliol de 1959 moria el poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic, Carles Riba. Figura emblemàtica de la continuïtat de les lletres catalanes després de la Guerra Civil espanyola.
Riba va néixer i va morir a Barcelona. Va ser professor de literatura a l'Escola de Bibliotecàries i de grec a la Universitat de Barcelona; va treballar com a traductor de la Fundació Bernat Metge, i com a col·laborador de Pompeu Fabra en el diccionari normatiu que aquest publicaria al 1932, sota els auspicis del Institut d'Estudis Catalans, del que Riba seria també membre numerari a partir del mateix any.
Exiliat a França al 1939, es va sentir impulsat, en nom del seu magisteri entre la joventut catalana, a afrontar un retorn, ple de dificultats. De 1952 a 1954 va representar als poetes catalans en els congressos de Segòvia, Salamanca i Santiago. La seva poesia parteix d'una orientació noucentista primer i segon llibre de Estances (1919 i 1930), modelats amb referències a Ausiàs March i a la poesia petrarquista, per a endinsar-se en la tradició simbolista en Tres suites (1937). L'experiència de l'exili el va dur a una profunda reflexió sobre la pròpia identitat individual i la col·lectiva Elegies de Bierville (1942), per a molts, el llibre més representatiu de l'autor. Del joc i del foc (1946), Cor salvatge (1952) i Esbós de tres oratoris (1957) reflecteixen les projeccions experimentals, intimistas i religioses de la seva última etapa.
El mateix sentit creatiu que en la seva obra poètica s'aprecia en les seves traduccions: Homer, Sófocles, Plutarc, Hölderlin, Kavafis i altres. Els seus comentaris crítics estan recollits en els volums Escolis (1921), Els marges (1927), Per comprendre (1937) i Mes els poemes (1957).
A la Biblioteca trobaràs el llibre de poesia
Tres suites
Joan Brut (llibre infantil).
Joan Feréstec (llibre infantil).
Documental extret de http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26801
Per a saber més:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/carles-riba
http://www.escriptors.com/autors/ribac/pagina.php?id_sec=2122
.....................................................................................................................
25è aniversari de la mort de Joan Vinyoli
Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 1914 - 1984). Va ser un poeta de formació autodidàctica, el coneixement de Rilke (de qui féu excel·lents versions) i Riba, als quals s'afegiren després Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare, determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del romanticisme alemany i del postsimbolisme: el poeta ha de lliurarse a l'emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l'ésser.
Començà la seva producció amb Primer desenllaç (1937), on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l'esperit en si mateix o en un objecte, és potenciat per un llenguatge sobri. De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge, amb poemes de factura simple i de línia melòdica depurada. El to de Les hores retrobades (1951) és marcadament elegíac dins aquest estil. El callat (1956) deu l'origen dels seus millors poemes a una exigent il·luminació verbal que s'imposa al poeta, el qual es limita a vigilar la cohesió d'un llenguatge clarament simbòlic. Realitats (1963) representa un canvi notable, en tendir el poeta cap al realisme i accentuar l'objectivació i la despersonalització, que es concreta en poemes despullats de retòrica, en els quals, però, l'aspecte quotidià mantindrà encara ressons simbòlics, una opció lírica que ha reeixit en obres com Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), Llibre d'amic (1977) i El griu (1978). El 1975 aplegà la seva poesia a Poesia completa 1937-1975 i el 1979 ho féu a Obra poètica 1975-1979, però continuà la seva poesia amb Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982), Domini màgic (1984) i amb Passeig d'aniversari (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, i el Premio Nacional de Literatura. Pòstumament hom ha publicat la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol en el recull Barcelona/Roda de Ter. Correspondències (1987).
A la Biblioteca trobaràs els llibres:
Vers i prosa (Poesia).
Barcelona-Roda de Ter : correspondència - Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol (Biografia).
Poesies / Joan Vinyoli (llibre infantil).
Joan Vinyoli (Enregistrament sonor).
Núria Candela diu Joan Vinyoli (Enregistrament sonor).
Més informació:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-vinyoli
....................................................................................................................
2010 Centenari Miguel Hernandez
Miguel Hernández Gilabert neix el 30 d'octubre de 1910 a Orihuela (Alacant) i mor al 1942, als trenta-un anys d'edat. La seva vida, intensa i breu, és fidel reflex d'un temps convuls. Membre d'una famailia humil i nombrosa, va passar molt temps al el camp i va haver de fer-se càrrec del ramat del seu pare, que es dedicava a la compravenda de bestiar.
El seu profund interès per la lectura va anar formant la seva personalitat i orientant la seva vida. Aviat va començar a escriure poesia i a publicar-la a diaris locals. Va viatjar a Madrid, on va conèixer a poetes com Pablo Neruda, Rafael Alberti o Vicente Aleixandre. Gràcies a ells la seva poesia es va tornar menys rígida i subjecta a les normes establertes.
A l'esclatar la Guerra Civil al 1936, el poeta es va unir a les files de la República actuant com a soldat i poeta alhora. Al final de la guerra va intentar fugir d'Espanya, però el van detenir. Al gener de 1940 va ser condemnat a 30 anys de presó. Va morir dos anys després, després de contreure una tuberculosi pulmonar aguda. En una carta al seu amic Ramón Sijé, Miguel es preguntava a si mateix: "Per què em van posar un ànima de poeta? Per què no vaig ser com tots els pastors, mazorral, ignorant...?"
A la biblioteca trobaràs el llibre:
El Hombre y su poesía : antología.
2010 Centenari Miguel Hernandez
Escolta a Miguel Hernandez recitant un dels seus poemes
.....................................................................................................................
Mor el Nobel d'Economia Paul Samuelson
El premi Nobel d'Economia Paul Samuelson va morir als 94 anys. Samuelson va ser reconegut pel seu treball sobre l'aplicació d'anàlisi matemàtica de sistemes a l'equilibri entre l'oferta i la demanda i la seva enorme aportació a la ciència econòmica contemporània.
Paul Antony Samuelson, que va arribar a criticar la seva professió per constituir un tipus de gimnàstica mental especialment depravada, va néixer el 1915 a Gary, Indiana. Es va graduar a la Universitat de Chicago i va aprovar un màster i un doctorat a la Universitat d'Harvard. El seu prestigi com a economista va ser tal que va treballar com a conseller dels presidents John F. Kennedy i Lyndon Johnson i durant anys va escriure una columna en el magazine 'Newsweek'.
El 1970, en la segona edició de lliurament aquests guardons, va rebre el Nobel de Economía pel seu desenvolupament de la teoria econòmica estàtica i dinàmica i per haver fet més que qualsevol altre economista contemporani per augmentar el nivell de l'anàlisi científica en la teoria econòmica, tal com va reconèixer la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, en concedir–li el premi.
.....................................................................................................................
Mor Francisco Ayala
Francisco Ayala escriptor i acadèmic, assagista i sociòleg, testimoni excepcional del segle XX i únic supervivent de la Generació del 27 va morir el 3 de novembre a Madrid als 103 anys. Nascut a Granada es va traslladar a Madrid per llicenciar-se en dret i des de 1932 exercir com a catedràtic a la Complutense de Madrid. Al finalitzar la Guerra Civil es va exiliar a Buenos Aires on va impartir classes de sociologia. Més tard es va traslladar a Puerto Rico, Nova York i Chicago. El 1980 retornà a Espanya on el 1984 va ingressar a la Real Acadèmia Espanyola de la llengua.
Té una obra marcada pel realisme crític i la ironia, i ha tractat temes com la deshumanització. Entre les seves novel·les destaquen Los usurpadores,El jardín de las delicias i Muertes de perro, on denunciava la situació d'un poble sotmès a la dictadura. També destaca pels seus assajos sobre temes polítics i socials, cinema i literatura.
Entre els reconeixements literaris més importants ha rebut el Premio Cervantes i El Premi Príncipe de Asturias.
Videos - Entrevista Tertúlia amb Francisco Ayala.
Discurs de Francisco Ayala al rebre el Premi Cervantes (1991).
Textos
http://www.filosofia.org/hem/dep/gac/gt01601c.htm
.....................................................................................................................
Els relats de Winesburg Ohio, guanya el premi Llibreter
Estructurada en forma de breus relats, l’obra de Sherwood Anderson (1876-1941) aborda temes com la solitud i la frustació utilitzant com a escenari un petit poble de l’Amèrica profunda de començament del s. XX i la figura de George Willard, un periodista local, com a fil conductor. A través d’una mirada afectuosa i un estil tan simple com sensible, l’autor ens explica la vida d’una comunitat amb uns personatges incapaços d’exterioritzar el que senten i units pel nexe del fracàs i els somnis irrealitzats. És el títol més reconegut de l’escriptor que alguns crítics consideren un dels més destacats de la literatura nord-americana moderna. Anderson va ser un dels precursors de l’anomenada Generació Perduda que inclou noms il·lustres com Steinbeck, Faulkner, Hemingway, Fitzgerald i Ford.
El llibre Winesburg Ohio el trobaràs a la Biblioteca.
.....................................................................................................................
20 anys de l'obertura del mur de Berlín
El 9 de novembre de 1989 es va anunciar oficialment en conferència de premsa que a partir de mitjanit els alemays de l'est podrien creuar qualsevol de les fronteres d'Alemanya Democràtica (RDA), inclòs el mur de Berlín, sense necessitat de permisos especials. Ràpidament la notícia es va escampar ambdues parts de la ciutat dividida i molt abans de la mitjanit la gent estava congregada als dos costats del mur. Aquest fet va representar l'inici del final de la Guerra Freda, que durant cinc dècades va dividir el món en dos blocs antagònics, encapçalats per EE.UU. i URSS.
.....................................................................................................................
Sis anys de la mort de Miquel Martí i Pol
Ara fa sis anys de la mort de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003), i desde la Biblioteca Caterina Figueras volem recordar-lo. Continua sent un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits, tot i que també va escriure prosa i va fer traduccions.
Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha d'abandonar al 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Ha estat traduït a més de 15 llengües diferents.
La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Extret: www.escriptors.com
A la biblioteca trobaràs alguns dels seus llibres de poesia com:
La Fàbrica.
Estimada Marta.
Llibre d'Absències.
Llibre de Solitud.,
Autobiografia.
Un hivern plàcid.
El Poble.
Suite de Parlavà...
Em declaro vençut
" Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré en somort. Cada matí
esfullaré una rosa —la mateixa—
i amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament:
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m’hi dempeus, cara a migdia,
que el sol, quan surt, m’encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
—Mireu, un mort amb la mirada viva. "
Més informació sobre el poeta:
Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol
.....................................................................................................................
Isabel Allende explica històries de passió
.....................................................................................................................
Bicentenari d'Edgar Allan Poe
Poeta, novel·lista i assagista nord-americà nascut a Boston el 1809 . Orfe des de petit, va ser adoptat per un ric comerciant de qui va heretar el cognom Allan. Durant cinc anys va viure amb els seus pares a Anglaterra on va ser internat en un col·legi privat. A partir de 1820, de retorn a Estats Units, el seu caràcter malenconiós i rebel, sumat a l'afició per l'alcohol, es van convertir en un obstacle perquè els seus pares adoptius poguessin facilitar-li el complement a l'educació que desitjaven per a ell. Al 1831, davant la ruptura total amb els seus pares, es va traslladar definitivament a Baltimore on va publicar "Poemes". La seva major producció literària està continguda en nombrosos contes i novel·les de cort policíac que el van dur a la fama. Va morir a Baltimore l'octubre de 1849.
A la Biblioteca trobaràs els llibres:
Cinco cuentos de mujeres.
Los Crímenes de la calle Morgue (audiollibre)
El Diable al campanar i altres contes.
El Escarabajo de oro y otros cuentos.
Títol El Gat negre i altres contes d'horror.
Poemes d'Edgar Allan Poe
http://amediavoz.com/poe.htm#A%20...
Per a saber més:
http://www.sant-cugat.net/laborda/516POE.htm
http://www.diariosur.es/20090116/cultura/clasico-inmortal-edgar-allan-20090116.html
http://www.sololiteratura.com/bol/bolaartconsejos.htm
Edgar Allan Poe a la premsa
.....................................................................................................................