Mor Fernando Krahn
Fernando Krahn, va morir a Sitges als 75 anys. Dibuixant humorístic nascut a Santiago de Chile l'any 1935, es va iniciar professionalment a l'any 1935 a Nova York on va viure fins el 1969 i on va publicar a diferents revistes (The New Yorker, Esquire, The Reporter). Paral·lelament va iniciar la seva carrera com a autor-il·lustrador de llibres infantils publicats a EUA, Espanya i Veneçuela. També va il·lustrar la majoria de llibres infantils editats per la seva dona María de la Luz Uribe. L'any 2001 va ser guardonat amb el Premio Internacional de Ilustración de Ediciones SM. Va viure a Sitges des del 1973. Al 1984 va iniciar una col·laboració permanent amb el diari La Vanguardia, una història a color, sense paraules, ha sortit sense interrupció al Magazine dominical fins avui.
Més informació.
Notícia de la seva mort publicada a La Vanguardia.
.....................................................................................................................
Centenari del naixment del pintor Antoni Garcia Lamolla
El 24 de juny de 1910 neix a Barcelona (Catalunya) el pintor anarquista Antoni García Lamolla.
A causa de la professió del seu pare, ferroviari, la família va haver de traslladar-se diverses vegades de domicili (Tarragona), fins que van fixar definitivament la residència a Lleida al 1924. En aquesta ciutat va començar els estudis de dibuix i pintura, inscrivint-se en les classes de l'acadèmia del pintor Justo Almela als 18 anys, on aprengué ràpidament les tècniques pictòriques. Va formar part del grup de joves artistes Cau d'Art amb els quals presentarà la seva primera exposició col·lectiva en 1930 a les sales del Museu d'Art Jaume Morera, és al 1934 quan realitza la seva primera exposició individual (paisatges urbans i figures) a la Galeria Syra de Barcelona i comencen els seus enfrontaments amb les institucions oficials lleidatanes.
Al 1936 participa, juntament amb Leandre Cristòfol, en l'Exposició Logicofobista presentada per Amics de l'Art Nou (ADLAN) a la barcelonina Galeria Catalonia; Manuel Abril el presenta a Madrid; obres seves són enviades a París a formar part de l'Exposició d'Artistes Ibèrics que es va presentar al Jeu de Paume; també exposa a Lleida i a Tenerife, i és mostra molt preocupat per salvar les obres artístiques del conflicte bèl·lic. En aquesta època coneix Fidela González Cepero, amb la qual es casarà posteriorment. Durant la guerra trobem el seus dibuixos en moltes revistes anarquistes i confederals, especialment en la lleidatana Acracia (1936-1937).
Després de la contesa es refugia a França i passa pel camp de concentració d'Argelers, on es troba amb Enric Crous, amb qui intenta recuperar la llibertat a través de les seves amistats més influents. Finalment la seva esposa aconsegueix que pugui sortir del camp. La família s'estableix a Dreux, on neix el seu primer fill, Andreu, al 1939, i posteriorment tres fills més (Antoni, Carme i Iolanda). En aquesta època la seva obra fa un important viratge, que passa d'una personal interpretació surrealista de la pintura, a un paisatgisme postimpressionista, fregant l'expressionisme en alguns casos.
Presentarà en aquests anys la seva obra, individualment i col·lectivament, a París i a altres ciutats franceses, relacionant-se amb pintors espanyols de l'Escola de París.
Durant els anys 60 començaren les seves visites esporàdiques a Espanya, que posteriorment realitzarà més sovint. Viatjà a Lleida per pintar els seus paisatges i exposarà a Saragossa al 1973. Al 1974 exposa a Madrid i a Osca i participa en l'exposició del Grup Dau al Set a Barcelona. A partir de 1976 la ciutat del Segre organitzà exposicions diverses sobre la seva producció (1976, 1981, 1987, 1993).
Antoni García Lamolla va morir el gener de 1981 a Dreux (Centre, França).
.....................................................................................................................
Epistolari de Joan Miró
Volum I-1911-1945
(...) Celebro l'opinió que té formada sobre Cocteau, al que jo de moltíssim temps tinc jutjat amb tota la duresa.
Crec que el dia que vosté vegés d'aprop i palpés una série de gent que des d'aquí els hi fan l'efecte de grans artistes o eminents crítics, sentiria el seu baf d'immondes gripaus. Es per això que no em canço de repetir-li que per escriure sobre art o lo que sigui, no movent-se de Barcelona no és possible -per intel•ligent i sensible que se sigui- fer-ho si no d'una manera molt sumària.
Jo puc estar molt documentat sobre la caça del lleó, i haver-ne vist molts films i llegir molts llibres, però si em proposo escriure'n un llibre sense decidir-me a agafar la carabina i anar a la jungla, sols podré fer-ho d'una manera molt artificiosa.(...)
Fragment d'una carta enviada a Sebastià Gasch. Mont-roig, 2 d'agost de 1928
La Fundació Joan Miró amb la Fundació Lluís Carulla i l'Editorial Barcino presenten el primer volum de l'Epistolari Català de Joan Miró.
L'epistolari -concebut en dos volums- està integrat per més de mil cartes i targetes postals, la majoria inèdites, que van adreçades a més de cent corresponsals amb qui mantenia relacions diverses: els seus familiars més directes, els seus amics de joventut, crítics d'art, col·legues artistes, galeristes, periodistes...
La correspondència permet resseguir la trajectòria de Miró des dels seus inicis, passant per la marxa a París, les estratègies dels anys vint, l'esplendor dels trenta, la penúria cultural franquista i el desig de reprendre amb força l'activitat un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Són cartes que repassen la faceta més íntima de l'artista i mostren un home dedicat en cos i ànima a la seva obra, amb unes conviccions ètiques, estètiques i polítiques molt arrelades i que són un material fonamental per a l'estudi de l'obra i la biografia de l'artista.
L'edició de l'Epistolari català de Joan Miró, establert per Joan Ainaud de Lasarte (1919-1995), ha anat a càrrrec d'un equip d'investigadors i documentalistes encapçalats per Joan M. Minguet, Teresa Montaner i Joan Santanach.
A la Biblioteca trobaràs els llibres:
Joan Miró : anys 20 : mutació de la realitat : maig-juny 1983 : (catàleg de l'exposició).
Obra de Joan Miró : pintura, escultura i sobreteixims a la col·lecció de la Fundació.
Obra gràfica : (catàleg).
Joan Miró de Rosa Maria Malet.
Joan Miró : el color dels somnis (llibre infantil).
Miró de Roland Penrose.
Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.
.....................................................................................................................
Mor Humberto Rivas, el fotògraf del silenci
El fotògraf argentí Humberto Luis Rivas va morir a Barcelona als 72 anys, només dos dies abans que l'ajuntament de la capital catalana li entregués la Medalla d'Or al Mèrit Artístic amb què es reconeixia el valor de la seva obra.
Denominat el fotògraf del silenci, Humberto Rivas es va instal·lar l'any 1976 a Barcelona.
La seva tasca ha estat reconeguda al llarg de la seva carrera amb diversos premis, entre aquests el premi de les Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona el 1996, el Premio Nacional de Fotografía el 1997 i la ja esmentada Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, que havia de rebre juntament amb els fotògrafs, Eugeni Forcano i Joan Guerrero.
http://www.mnac.es/doc/lan_003/humbertorivas.pdf
.....................................................................................................................
El periodista Gervasio Sánchez guanya el Premi Nacional de Fotografia
El periodista i fotògraf Gervasio Sánchez (Còrdova, 1959) ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Fotografia 2009, que concedeix el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 30.000 euros, "pel seu compromís continuat amb la fotografia com a eina de denúncia de la violència en els conflictes armats, per la seva continuada tasca a favor de la justícia i especialment pel seu treball sobre les mines anti-persona", segons l'acta del jurat.
Gervasio Sánchez és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona de 1984. Ha cobert els principals conflictes armats del món, tant la guerra del Golf com els de l'antiga Iugoslàvia, Àfrica, l'Àsia i Amèrica Llatina. Treballa per a l'Herald d'Aragó, a més de col·laborar amb la Cadena SER, el servei en espanyol de la cadena pública britànica BBC, el Magazine, de La Vanguardia, i la revista TEMPS.
El 1995, va emprendre el seu projecte fotogràfic 'Vides Minades' sobre l'impacte de les mines antipersona a les poblacions dels països més minats del món, entre els quals hi ha l'Afganistan, Angola i Cambodja, que va concloure el 1997 amb un llibre i una exposició.
Pots llegir el discurs de Gervasio Sanchez a l'entrega dels premis Ortega y Gasset el 7 de maig.
.....................................................................................................................
Walter Estrada guanyador del World Press Photo 2009
Walter Estrada va nèixer a Buenos Aires, Argentina, l'any 1976. Al 1996 va començar la seva carrera com a fotògraf al diari La Nación. Durant el 1999 va viatjar a Brasil, Xile, Bolívia i Perú desenvolupant el seu projecte personal, Faith.
Al Setembre de 1999 passa a formar part de l'agència Associated Press a Bolívia i després a Argentina.
Visita la seva pàgina.
.....................................................................................................................
Mor el fotògraf Irving Penn
Irving Penn, l'aclamt fotògraf de moda i celebritats va morir a l'edat de 92 anys. Les seves imatges mostraven un gust per la simplicitat.
Penn, va explorar de forma constant l'art de la fotografia. Preferia aïllar a les persones que fotografiava, extraient-les del seu ambient natural per a retratar-les en un estudi davant un fons artificial simple. L'artista pensava que un estudi podia capturar la veritable ànima del subjecte, ja fós una model de modes o un aborigen d'una tribu.
Entre 1964 i 1971, Penn va completar set projectes així, fotografiant a una àmplia gamma de personatges, des de membres de tribus de Nova Guinea a hippies de San Francisco.
.....................................................................................................................