Club de lectura
Està format per un grup de persones que llegeixen un llibre en un període determinat, cadascú pel seu compte, i es reuneixen posteriorment per a comentar-lo.
A les reunions es parla sobre el que s'ha llegit: estil literari, l'acció de la història, els personatges... Les opinions dels membres del grup enriqueixen la impressió inicial que cadascú ha extret llegint en solitari.
Els exemplars els facilita la Biblioteca i les sessions són moderades pels escritpors convidats a través de l’Institut de les Lletres Catalanes, per professors i/o afeccionats a la literatura o per Mar Cuxart (directora de la Biblitoeca).
Cada lectura es sol acompanyar de material complementari: entrevistes, articles de premsa, punt de lectura amb les obres disponibles de l'autor a la nostra Biblioteca etc. Apropant així als lectors a la figura de l’escriptor i a la seva obra.
Les trobades es solen realitzar el primer dilluns del mes, a les 19h. a la Biblioteca.
.....................................................................................................................
La programacó 2009-10
5 d'Octubre: Assumpció Cantalozella, El Falcó del comte.
Visita de l'escriptora.
Assumpció Cantalozella va néixer a Santa Coloma de Farners. És llicenciada en filologia catalana. Col·labora al diari El Punt. Va participar en alguns llibres del col·lectiu Ofèlia Dracs i és autora de diverses novel·les i narracions. Ha obtingut un èxit remarcable amb les novel·les històriques El falcó del comte i Corpus de Sang.
Sobre el llibre:
"Amb l’anim trasbalsat, jo, Otger Guitard, inicio aquesta crònica en l’any de gràcia de 1082, després dels terribles esdeveniments que han fet trontollar la vida del Principat, dels seus comtes i Prínceps, de la seva gent i de mi mateix." Així comença el relat apassionant d’un dels episodis més importants i menys coneguts de la nostra història: el naixement de Catalunya.
Otger, nascut pocs anys després de l’any mil, s’adona que algú dirigeix el seu destí: tot just quan descobreix que hi ha un misteri en els seus orígens, ha de deixar els que creia els seus pares per continuar la seva formació a Girona i a Ripoll sota la protecció d’Ermessenda de Carcassona.
Amb el pas dels anys arribarà a ser jutge de la Cort de Barcelona i serà testimoni excepcional d’importants canvis històrics i polítics, alhora que viurà aventures i perills mentre mira de descobrir qui és ell en realitat.
Entrevista
.....................................................................................................................
23 de novembre: Cormac MacCarthy, La Carretera.
A càrrec del bibiotecari Robert Jové.
Cormac McCarthy (1933) va néixer el 20 de juliol de 1933 a Rhode Island, Estats Units, i va passar la major part de la seva infantesa i adolescència a Tennessee, on va realitzar els seus estudis superiors. Les circumstàncies de la seva biografia s’apropen a la la llegenda: no concedeix entrevistes, es diu que va viure sota una torre de perforació petrolífera i que en la seva joventut va dur la vida d'un rodamón. Considerat com un dels més importants escriptors nord-americans de l'actualitat, la publicació al 1992 de Tots els bells cavalls, guanyadora del National Book Award, el va proclamar com un dels autors de major força de la nova narrativa nord-americana. El seu èxit, de crítica i públic, es va veure incrementat amb la publicació d'En la frontera i Ciutats de la plana, que completen l’exitosa Trilogia de la frontera. Unes altres de les seves obres són Fill de Déu, Meridià de sang, El guardià del vergel, Suttree, No és país per a vells. El Premi Pulizter de Novel·la el va guanyar al 2007 per La carretera, novel·la que més tard es va adaptar al cinema.
Entrevista
http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/libros/10-2798-2007-11-11.html
Tres visions sobre Cormac MacCarthy
http://sopadesvan.blogspot.com/2009/03/tres-visiones-sobre-corman-mccarthy.html
Veure l'entrevista que li va realitzar Ophra Winfrey (en anglès)
http://www.youtube.com/watch?v=iNuc3sxzlyQ
.....................................................................................................................
22 de desembre: Jordi Coca, Louise un conte sobre la felicitat.
Visita de l'escriptor.
Jordi Coca (Barcelona, 1947) és novel·lista i dramaturg. Va sentir per primera vegada la vocació de l’escriptura als 14 anys, un fet que qualifica, no sense ironia, com una il·luminació. Només acabar el batxillerat comença estudis d’art dramàtic i, alhora, emprèn la carrera de filologia catalana, que deixarà inacabada. No triga a decidir que es dedicarà professionalment al món del teatre.
Una altra carrera, la literària, la inicia amb la novel·la Un d'aquells estius (Els Lluïsos) el 1971. Des d'aleshores ha publicat nombrosos llibres, tant en novel·la, com en narrativa breu, en poesia o en teatre. D’entre les seves novel·les s'han de destacar La japonesa (1992), que va merèixer el premi Josep Pla, Sota la pols, premi Sant Jordi del 1999, i també les dues últimes Lena (2002) i Cara d’àngel, premi Joanot Martorell del 2003.
Ha publicat dues obres de teatre que han estat representades, Platja negra (1999) i Antígona (2002). També ha conreat el gènere de la poesia, en bona mesura dins el paràmetres de la poesia oriental. D'aquesta activitat destaquen les seves versions de Matsuo Basho o Maurice Maeterlinck. I no es pot oblidar la seva vessant assagística, principalment sobre temes teatrals.
Jordi Coca ha treballat com a gestor cultural i com a professor d'arts dramàtiques. Les seves activitats al voltant d'aquest gènere s'han desenvolupat a l’Institut del Teatre. Així, ha dirigit teatre, especialment obres de Handke, Joan Brossa, Beckett i d'ell mateix. És col·laborador habitual de premsa i televisió, per a la qual n'ha fet guions com Tot art o Els museus, difosos per la Televisió de Catalunya.
Sobre el llibre:
Louise Un conte sobre la felicitat ens endinsa, a través d'una prosa morosa i suggerent, fins a la por que tots tenim a perdre el benestar. Una porfessora universitària, especialista en Maeterlinck, duu una vida amable i plenament feliç. S'adona que tots els que l'envolten han estat tocats per una mena o altra de dissort. Ella, en canvi, no té cap motiu per a la preocupació. La seva vida és perfecta. De sobte es descobreix un dubte lleu que li anirà creixent durant un viatge als Estats Units, on viu el seu pare. En els grans paisatges nord-americans, plens de sensualitat i de força, la Louise recupera antigues relacions i alhora revisa la seva vida actual a Barcelona. Personatges com el Bob, l'Ina, La Doreen, l'Albert, la Mercè, la Montserrat, el Toni, la mare, l'Eugene..., apareixen i desapareixen, creixen i es transformen a través del relat. A mesura que llegim, les emocions més tendres i la duresa més insospitada es barregen tan fàcilment com la terra i el cel. Però el veritable cor d'aquest conte sobre la felicitat és la incertesa, el riu amagat i negre que empeny la Louise fins al descobriment amarg d'una realitat diferent.
Aquest llibre va rebre el Premi de la Crítica catalana el 1993.
Per a saber més:
http://www.joanducros.net/corpus/Jordi%20Coca.html
.....................................................................................................................
25 de Gener: Joseph Conrad, El corazón de las tinieblas.
A càrrec del filòsof Massimo Desiato.
Novel·lista britànic d'origen polonès considerat un dels grans escriptors moderns. Fill d'un noble polonès, va quedar orfe als onze anys i va estar sota la tutela de la seva àvia i el seu oncle paterns. Als setze va abandonar Polònia rumb a Marsella, on va iniciar la seva marxa com a marí mercant, que el duria en una primera etapa a comerciar amb armes per a les tropes carlistas espanyoles i a un intent de suïcidi. Davant la impossibilitat d'arribar a oficial de la marina francesa i fugint del perill de ser reclutat per l'exèrcit zarista (era súbdit rus de la Polònia ocupada), es va traslladar a Londres al 1878, sense saber anglès. Dos anys després va aprovar l'examen que el va convertir en segon oficial de la marina mercant, i sis anys més tard aconseguiria el grau de capità, gairebé al mateix temps que va passar a ser súbdit britànic. Va navegar durant tota la dècada següent, particularment pels mars del sud, Àfrica i el riu Congo, experiències que es reflectirien en la seva obra posterior.
Conrad no va començar a escriure fins a 1889 amb La bogeria de Almayer (1895), que no acabaria fins a cinc anys després, durant aquest temps va continuar navegant, activitat que va abandonar definitivament al 1894. L'èxit, no obstant això, va trigar en arribar-li; el va aconseguir amb Chance (1912), al vendre més de 13.000 exemplars en dos anys. Des del principi els seus llibres van ser ben rebuts per la crítica. Encara que la major part de les seves narracions tenen com a teló de fons la vida al mar i els viatges a ports estrangers, la seva no és una literatura de viatges en sentit estricte. Aquests constituïxen, per a Conrad, l'àmbit on es desenvolupa la lluita dels individus entre el bé i el mal, l'escenari on es projecten les seves obsessions i, en particular, la seva solitud, la seva escisió, el desarrelament.
Sobre el llibre:
La novel·la que va inspirar a Coppola per a crear Apocalipsi Now és una de les obres mestres del segle XIX. El llibre narra el viatge que el protagonista, Marlow, fa per un riu del Congo a la recerca de Kurtz, un agent comercial que pel que sembla s'ha tornat boig, ha creuat la feble línia d'ombra que separa el bé del mal i es lliura amb plaure a les més terribles atrocitats.
Per a saber més:
http://www.elortiba.org/conrad.html
http://radio.canalextremadura.es
.....................................................................................................................
Miguel Delibes, Cinco horas con Mario.
A càrrec de la professora de literatura Anna Piella.
Miguel Delibes neix a Valladolid el 17 d'octubre de 1920, sent el tercer de vuit germans. És llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid i ha compaginat la literatura amb la seva càtedra de Dret Mercantil a l'Escola de Comerç de Valladolid i amb el periodisme professional. Al 1936, una vegada acabat el batxillerat, ingressa a l'Escola de Comerç al mateix temps que estudia modelatge i escultura a l'Escola d'Arts i Oficis. Al 1938 s'enrola voluntàriament a la Marina, sent destinat al vaixell "Canàries" fins que acaba la guerra. La seva vocació periodística, tan decisiva tant per a la seva vida com per a la seva obra literària, comença curiosament com a dibuixant, al ingressar al 1941 en el diari "El Norte de Castilla". Al 1944, entra a la plantilla com a redactor i al 1958 arriba a ser director, càrrec que ocupa fins a 1963. Al 1945 guanya les oposicions a la Càtedra de Dret Mercantil i obté plaça a l'escola de Comerç de Valladolid. Després d'algun temps com a periodista, s’inicia en la novel·la, és al 1947 amb la seva primera obra, La sombra del ciprés es alargada que guanya el Premi Nadal. Al 1946 es casa amb Àngels de Castro, amb qui té set fills i de la qual envidua al 1974. La seva dona va ocupar un paper fonamental a la seva vida, convertint-se com ell mateix ha manifestat moltes vegades, en la meitat de si mateix. Al 1974 mor la seva esposa i un any després Miguel Delibes ingressa a la Real Acadèmia de la Llengua. Al 1983 rep el premi Cervantes i al 1984 se li concedeix el "Llibre d'Or" dels llibreters espanyols com autor de l'any, a més de rebre el Premi de les Lletres de Castella-Lleó.
Sobre el llibre:
Aquesta novel·la consta d'un pròleg, vint-i-set capítols on es desenvolupa l'argument, i un epíleg. Tracta de la història de Carmen, al costat del seu intachable marit, professor, periodista, moralista i religiós, relatada a manera de diàleg entre ambdós, però amb la particularitat, que es realitza entre una esposa que expressa els seus retrets, i un marit mort. En el marc d'una Espanya consternada, es narra les desventures matrimonials d'una ambiciosa dona, que no va poder concretar els seus desitjos pels límits ètics que va imposar el seu marit a la seva existència, que va acabar massa d’hora. És el seu últim moment junts, l'única possibilitat de diàleg que li resta amb el seu espòs, oportunitat que mai van tenir, perquè ella sent que mai va ser escoltada ni valorada. Part per a les seves crítiques, en cada capítol, de cites bíbliques, escrites en cursives, que el seu marit havia destacat en la seva pròpia Bíblia. Els personatges són el símbol de les dues Españas: Mario de la liberal i Carmen de la reaccionària i tancada.
Per a saber més:
http://canales.nortecastilla.es
http://cvc.cervantes.es/actcult/delibes/
http://www.catedramdelibes.com/
Entrevistes:
Videos:
http://www.rtve.es. "De pequeño me turbó la idea de que mi padre se muriera y me dejara solo"
http://www.rtve.es. "La televisión ha sustituido al abuelo como contador de historias"
.....................................................................................................................
Digues's la teva
Un espai més per opinar sobre els llibres llegits, per a recomanar-nos lectures.
Disposeu d'un màxim de 200 caracters per missatge.
En el cas que la vostra opinió sigui més extensa l'haureu de dividir en parts.