25 anys de la mort d’un autor de culte, Charles Bukowski

Comparteix

Avui, 9 de març es commemoren els 25 anys de la mort de l’escriptor i poeta titllat de maleït, Charles Bukowski. Un autor de culte, admirat per alguns, menyspreat per d’altres. La seva actitud enfront de la vida, la seva fama de canalla i alcohòlic, d’amant al límit li va conrear admiradors i detractors.

Provocador, la seva literatura gira entorn de la seva pròpia vida. El seu mètode per escriure consistia a esplaiar-se amb el viscut, utilitzant l’argot del carrer, dels suburbis als llibres. Bukowski es va basar en l’experiència, l’emoció i la imaginació en el seu treball, utilitzant un llenguatge directe i imatges violentes i sexuals. Mentre que alguns crítics van trobar el seu estil ofensiu, altres van afirmar que Bukowski satiritzava l’actitud del masclisme a través del seu ús habitual del sexe, l’abús d’alcohol i la violència.

Va néixer a Andernach, una petita ciutat d’Alemanya, on Henry, el seu pare, va conèixer sent soldat a Katherine Fett. Quan tenia dos anys, la seva família es va traslladar als Estats Units; a Los Angeles on va transcórrer la seva infància.

Bukowski va patir la ferma disciplina del seu pare, que el castigava per les infraccions més petites, aquest abús el descriu de forma detallada a la seva novel·la autobiogràfica, La senda del perdedor (Anagrama).

L’adolescència de Bukoswki es podria definir més aviat esquiva. A l’Institut va créixer frustrat, tímid, callat i solitari. Mancat d’amics i ànims. Un noi fràgil, que va ser assetjat pels nois de la seva pròpia edat, i va ser freqüentment rebutjat per les noies per la seva complexió.

El sarcasme que ja havia aparegut en la seva infància es va afinar fins a convertir-se en sinceritat absoluta, cínica. Aquesta característica, que per a molts pot ser percebuda com a negativa, potser és el motiu pel qual és admirat i llegit, per la seva vitalitat i sinceritat extrema. Charles Bukowski va utilitzar la seva poesia i la seva prosa per representar la depravació de la vida urbana i la derrota de la societat nord-americana.

El 1939, Bukowski assisteix a Los Angeles City College, que va abandonar a l’inici de la Segona Guerra Mundial per a traslladar-se a Nova York i convertir-se en escriptor. No comença la seva carrera com a professional fins als trenta-cinc anys i, com altres contemporanis, ho fa publicant en diaris undergrounds, especialment en publicacions locals. Els anys següents els va dedicar a escriure i viatjar. El 1946, Bukowski renuncia a les seves aspiracions literàries, iniciant un periple de 10 anys que el va portar a viatjar per tot el país. Quan la mort se li va apropar, va reprendre l’escriptura.

Recuperem un poema de Charles Bukowski, So you want to be a writer?, traduit a Catorze, dedicat als aspirants a escriptors. I et convidem a llegir dos llibres que trobaràs a la Biblioteca, el poemari Amor. One love (Visor) i la novel·la Hijo de Satanás (Anagrama).

“si no t’esclata de ben endins,
malgrat tot,
no ho facis.
si no és que et surt sense permís del cor
i de la ment i de la boca
i de les entranyes,
no ho facis.
si t’has d’asseure durant hores
amb la mirada fixa a la pantalla de l’ordinador
o encorbat damunt la màquina d’escriure
buscant paraules,
no ho facis.
si ho fas per diners o per fama,
no ho facis.
si ho fas perquè vols endur-te dones al llit,
no ho facis.
si has d’asseure’t
i reescriure-ho una i altra vegada,
no ho facis.
si t’esgota només pensar a fer-ho,
no ho facis.
si estàs intentant escriure
com escriu qualsevol altre, oblida-ho.

si has d’esperar que et surti rugint de dins,
espera amb paciència.
si no et surt rugint mai, fes una altra cosa.
si primer has de llegir-ho a la teva esposa
o a la teva nòvia o al teu nòvio
o als teus pares o a qui sigui,
no estàs preparat.

no siguis com tants escriptors,
no siguis com tants milers de
persones que es diuen a si mateixes escriptors,
no siguis insuls i avorrit i pretensiós,
no et consumeixis en l’amor propi.
les biblioteques del món
badallen fins a adormir-se
amb gent així.
no t’hi afegeixis.
no ho facis.
si no et surt de l’ànima
com un coet,
si no és que no fer-ho
pogués dur-te a la bogeria,
al suïcidi o a l’assassinat,
no ho facis.
si no és que el sol de dins teu
et crema els budells, no ho facis.

quan sigui de debò el moment,
i si has estat elegit,
passarà per si mateix
i seguirà passant fins que et moris
o fins que es mori en tu.

no hi ha cap altre camí.

i no n’hi ha hagut mai cap més”.



M’agraden els homes desesperats, homes amb dents trencades i ments trencades i destins trencats. M’interessen. Estan plens de sorpreses i explosions.

Com qualsevol podrà dir-vos, no sóc un home molt agradable. No conec aquesta paraula. Sempre he admirat al dolent, al proscrit, al fill de puta. No m’agrada el noi ben afaitat amb la corbata i la bona feina. M’agraden els homes desesperats, homes amb les dents trencades i ments trencades i destins trencats. M’interessen. Estan plens de sorpreses i explosions. També m’agraden les dones vils, maleïdes gosses borratxes amb les mitges caigudes i la cara pringosa de maquillatge barat. M’interessen més els pervertits que els sants. Em puc relaxar entre marginats perquè sóc un marginat. No m’agraden les lleis, ni morals, religioses o regles. No m’agrada ser modelat per la societat.

També et pot interessar