Header AD

La Biblioteca es suma a l'exposició Redescobrint Puig Genís

En commemoració del 60è aniversari de la mort del pintor, dibuixant i decorador català Manuel Puig Genís (1868-1957), la Fundació Puig Genís, amb les comissàries Montse Fernández-Esparrach i Raquel Castellà i Perarnau organitzen l'exposició  Redescobrint Puig Genís sobre la vida i obra de l'artista vigatà compromès amb la ciutat i amb el Casino de Vic, del que fou president en dues ocasions. Espai que acull aquesta mostra, del 31 de març fins al 14 de maig.

Una exposició que posa en valor la figura personal i artística de Manuel Puig i Genís, reconegut per la seva pintura romàntica, realista i religiosa. Tona participa en aquesta exposició cedint els dibuixos d'alguns dels seus esgrafiats, que podeu contemplar a la façana de l'edifici de la Biblioteca Caterina Figueras.


Sobre Manuel Puig i Genís

Manuel Puig i Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957), des de ben petit va destacar per les seves aptituds pel dibuix i la pintura. Gràcies al suport familiar va poder estudiar a la Llotja de Barcelona, deixant de banda els costums de l’època que preveien per a l’hereu la continuació del negoci familiar, en el seu cas una drogueria-pastisseria.

Als catorze anys, i gràcies al seu tiet Miquel Genís, va ser presentat al Cercle Literari on participa a un concurs amb uns dibuixos que li suposarien rebre un gran recolzament per part de Josep Maria Serra Campdelacreu i el canonge Cullell, dues personalitats reconegudes i influents. Gràcies a ells inicia la seva carrera artística.

Degut a que els seus pares no podien costejar la despesa per a estudiar una carrera i la seva estada a Barcelona, treballa durant la setmana com a dibuixant per a la casa de brodats Blanchard, i a les nits es prepara per ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts. Els caps de setmana treballa a una pastisseria propera al Liceu on s’encarrega de fer decoracions per pastissos. És allà on coneix a un client molt important, l’Arxipreste de la catedral de Barcelona D. Francisco Puig Esteve, que es convertí en el seu mecenes i protector, l'acull a casa seva i li permet dedicar-se plenament a la seva carrera artística. El conegut pintor Agustí Rigalt el preparà per al seu ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, matriculant-se per primer cop el curs 1882-83. Allí tindria l’oportunitat 
de cursar els més avançats estudis de l'època sota els grans mestres del moment: Claudio Lorenzale, Lluís Rigalt, Luis Franco i Antoni Caba obtenint sempre les "millors qualificacions".

El 1885 morí el seu protector i es veu obligat a tornar a treballar, aquest cop realitzant dibuixos comercials, il·lustracions de novel·les, estampes per a devocionaris, cromos de propaganda, figurins de moda, escenografies pel teatre i retrats al carbó.

El juliol del 1889, amb el quadre “La desesperació de Judes” va guanyar una Borsa d’estudis de la Diputació de Barcelona per a la seva formació durant quatre mesos. La ciutat escollida va ser Madrid, seguint les recomanacions de l’Acadèmia. Un cop a Madrid, per mediació d'Antonio Caba, va ingressar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando on tindria l’oportunitat d’estudiar amb grans mestres pintors com Federico de Madrazo. Els seus resultats van ser immillorables.
Donat l'excel·lent aprofitament aconsegueix pròrroga de la borsa d'estudis per seguir a Madrid, al mateix temps que torna a guanyar un primer premi de la Diputació, que aquesta vegada li val per a una "borsa d'estudis" a Roma, on rep èxit i pròrroga. En tornar de Roma, es veu afectat pel gairebé naufragi del vapor Bellver, que el mar retorna a la illa de Sardenya després de quatre angoixants dies sense control pel Mediterrani occidental.

El seu proper objectiu va ser traslladar-se a París, experiència que va haver d'interrompre's per la defunció del seu pare. Torna a la seva ciutat natal, per recolzar a la seva mare i germans menors.
Amb aquesta formació i el prestigi adquirit durant el seu llarg recorregut acadèmic, rep molts encàrrecs i desenvolupa una carrera professional, que dura més de 75 anys

L'obra de Manuel Puig i Genís

A partir de 1904 se’l reconeix com un gran retratista i les famílies burgeses de Vic i tota la comarca li fan encàrrecs. Va pintar el retrat del Doctor Antoni Bayés i Fuster, obra que li aportà un gran reconeixement. També cal destacar els retrats del Bisbe Francisco Morgades (actualment al Museu Episcopal de Vic) i el Bisbe Torres i Bages. Va ser en l’última dècada del segle XIX que va pintar els vuit primers retrats de la “Galeria de Vigatans il·lustres” col·locats a la “Sala de Columna” de l’Ajuntament de Vic. Una bona part d’aquests retrats serien cremats a la Plaça Major de Vic durant la guerra civil, havent de tornar-los a pintar per segon cop passada la guerra.

A més dels retrats, durant l’últim quart del segle XIX i primer del XX col·laborà amb diferents arquitectes,  per tal de completar les decoracions interiors de molts edificis religiosos i civils. Uns exemples són la cúpula de l’església parroquial de Figueres amb les seves quatre “petxines” on hi representà les figures dels quatre Evangelistes. També va fer tapissos, com el realitzat el 1898 amb una "La devallada de la Creu" destinat a la Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses, una de les seves primeres obres de caràcter religiós, que coincidí amb la mort del seu fill Francesc (en aquells moments l’únic fill mascle). L’obra presentava un gran dramatisme.

Algunes de les seves pintures en edificis realitzades entre el 1900 i 1930 encara es conserven, com és el cas de les “Antigues Escoles Catalina Figueras”, de la localitat de Tona. L’obra religiosa no va tenir la mateixa sort i la major part va ser destruïda durant la guerra civil. Cal destacar les pintures de les esglésies vigatanes del Remei, de la Casa Asilo, del Seminari Diocesà, del Carme i de Sant Domènec.  A la comarca d’Osona és on va fer més obra. Bons exemples de pintura religiosa són els seus treballs a Sant Hilari Sacalm, Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Sant Bartomeu del Grau, Montesquiu, Castelló d’Ampúries, Girona i Barcelona. A Barcelona va participar en la decoració de les esglésies de Sant Joan d’Horta, els Carmelites Descalços i en el camerí de les Dames Negres.  A l’estranger sabem de la capella del Sagrament a Bagnouls sur Mer (França) i el retaule de la Verge de la Pau, a Cuba.

El 1931 exposà a la Sala Parés de Barcelona i al Cercle de les Arts de Terrassa.

El 21 de juliol de 1936, ja iniciada la "Guerra Civil" , va fer un interessant apunt al natural de la catedral en flames des del terrat de la seva casa de la Plaça Major. Un cop més, igual que en la tragèdia del vaixell "Bellver", es va convertir en un improvisat cronista d’un trist succés. Acabada la guerra, va ser el primer pintor en exposar els seus quadres a la ja desapareguda Sala Bigas de Vic, en aquesta exposició es van exhibir dos quadres històrics: "El Mercat del Ram a la Plaça de Santa Clara" i "L’incendi de la Catedral el 1936", ambdós comprats pel propi Ajuntament de la ciutat i que actualment es poden veure al Palau Municipal. Una altre de les seves obres mestres és "L’entrada de las tropes a la plaça de Vic al 1939".

El 1940 amb la reconstrucció i restauració del patrimoni derruït pels anys de guerra, rep molts encàrrecs i torna a pintar la segona versió de retrats de "Vigatans il·lustres": Balmes, Casadevall, D'Aviles, Montrodon, Callís, Sala i Gallissá. Fa una segona versió del Canonge Collell i alguns altres de nous com el Bisbe Josep Sadoc Alamay, el Doctor Joaquím Salarich Verdaguer i el  Bisbe Francisco Muñoz Izquierdo per a la "Sala de Sínodes" del Palau Episcopal de Vic. Restaura les pintures laterals de l’altar major de la Església del Carme; dissenya i realitza les pintures de l’altar major, sostre i laterals de l’Església de l’Hospital de la Santa Creu.

D’entre els seus retrats cal destacar un autoretrat al pastel pintat el 1927, el del matrimoni Dou-Blancafort; el pare Salvi Huix i Miralpeix, mort en dramàtiques circumstàncies durant la guerra civil i actualment en procés de canonització; el de la seva filla Assumpció i el del seu nét Manuel. Ja a l’edat de més de 80 anys va pintar al seu íntim amic Candí Bayés i Koch.

Per a saber més

Fundación Puig Genís
Un artista desconegut. Cultura / Punt Avui

La Biblioteca es suma a l'exposició Redescobrint Puig Genís La Biblioteca es suma a l'exposició Redescobrint Puig Genís Reviewed by Biblioteca Caterina Figueras on 10:33 Rating: 5

Cap comentari

Post AD