Header AD

Els països petits són més eficients, Josep Maria de Anzizu

El professor, consultor, conseller, directiu i empresari, Josep Maria de Anzizu Furest va escriure un article publicat a La Vanguardia i a la UVic, on analitza l’informe de Credit Suisse que destaca l'eficiència dels “països petits”. Us convidem a la seva lectura, i us recordem que a la Biblioteca podeu trobar alguns llibres escrits per persones que han format part de la trajectòria biogràfica de Josep Maria de Anzizu, com Ser competitivo de Michael E. Porter, La Gestió en temps de grans canvis de Peter F. Drucker, Cartas a un joven emprendedor de Pedro Nueno i La Luz y la sombra d'Otto Kalthoff, Ikujiro Nonaka i Pedro Nueno. 


Sobre Josep Maria de Anzizu

Josep Maria de Anzizu Furest (Barcelona, 1933) es llicencia en dret per la Universitat de Barcelona el 1957 i des del 1958 col·labora com a passant al despatx de Fernando del Pozo i Querol, del CEAM, que és alhora –juntament amb el seu pare Anzizu i altres empresaris– membre actiu del nucli fundador d'ESADE. A partir de 1960 comença a donar classes a les primeres promocions d'ESADE. Al mateix temps assisteix a cursos a l'estranger, a la Sorbonne de París, al City of London College, a Cambridge, a Hèlsinki i Pisa, entre d'altres, i es diploma en dret comparat i en dret internacional. En aquests anys i juntament amb Joaquim Muns i Vicenç Oller són representants exclusius a Espanya de The Economist Intelligence Unit (1962), consultora vinculada a The Economist, i col·labora amb diversos moviments per una Europa unida. El 1966 serà l'any del salt als EUA, amb assistència al Harvard University International Seminar, dirigit per Henry Kissinger.

La seva trajectòria esdevé un referent avançat del paradigma de la Barcelona preolímpica, d'esperit de llengües i de projecció internacional, de disseny i d'urbanisme, d'escoles de negocis i d'esports. En aquest context, és de 1970 a 1975 secretari general d'ESADE, on coordina l'organització del I Congrés de l'EFMD, un element clau en la internacionalització de l'escola. Per a ell serà decisiu l'any sabàtic 1972-1973 als EUA, on va a la Harvard Business School i al MIT. Allà coneix de primera mà els líders de les noves tendències en la gestió de les organitzacions humanes i estableix una estreta relació a nivell professional i personal amb Edgar Schein, un dels capdavanters en aquest temes a nivell mundial. A Harvard coincideix amb altres catalans, com Pedro Nueno i Francesc Rubiralta.

En tornar el 1974, el fet d'estar casat amb la nord-americana Terry Roberts i decidir viure al camp, en una casa prefabricada, a cinquanta quilòmetres de Barcelona, resulta una opció de vida singular. El 1975 és l'any d'acceptar fer-se càrrec de l'empresa familiar Finques Anzizu i d'emprendre'n la modernització i el creixement, que comparteix amb la seva tasca de professor i de consultor independent. Promou el moviment OD (Organisational Development), marcat per la gestió dels recursos humans, el lideratge, el treball en equip i la motivació, amb el suport del professor i amic Schein. Anys després seguirà de prop els mestratges de Kenneth Andrews, Michael Porter i Peter Drucker, sobre l'estratègia empresarial, aleshores un nou concepte dins del management.

Després de deixar ESADE i col·laborar un temps a la UAB, inicia la seva docència a l'IESE de la mà de Pedro Nueno i Harald Burmeister, una presència que durarà catorze anys (1996-1990). Això serà compatible amb cursos pel nord i el sud d'Amèrica (Veneçuela, Colòmbia, Argentina, Perú), per Europa (França, Itàlia, Txèquia, Hongria, Bulgària) i, la Xina.

El 1987 Josep M. de Anzizu funda el Center for Organisational Studies (COS), entitat no lucrativa de caire internacional, ara integrada a EADA, per a l'estudi de temes innovadors en el camp de la gestió de les organitzacions. Des del 1987 també intenta donar vida al castell de Castellterçol, amb els seus mil cent anys eternament joves, a través de la Fundació Josep M. de Anzizu, de la qual és fundador i president. Durant els anys noranta i dos mil Anzizu compagina la direcció del COS i l'assessorament d'empreses. I, de sobte, el Pitch and Putt o els principis del management aplicats a l'esport. Ell es converteix, com a jugador i com a directiu, en un dels introductors d'aquest esport a Catalunya, al costat de l'irlandès Martin Whitelaw. Així sorgeix una Associació i una Federació Catalana reconeguda internacionalment, amb setze mil esportistes i més de mil tornejos cada any, que des de Catalunya projecta el Pitch and Putt al món.

Actualment Josep M. de Anzizu és president del Consell d'Administració de Finques Anzizu, i membre del Consell Assessor de M. Torres, SA. Forma part del Patronat de la Fundació EADA, del Consell Consultiu de la Universitat de Vic i és membre de les juntes directives de la Federació Catalana de Pitch and Putt i de Monumenta, l'Associació Catalana de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats.

Ha publicat nombrosos articles i casos sobre gestió i els llibres Las funciones directivas (Labor, 1976); Cambio en las organizaciones españolas. Textos y casos (Gestión 2000, 1991) i Dirigir empresas sostenibles (Gestión 2000, Planeta, 2008).

A la Biblioteca trobaràs

Ser competitivo / Michael E. Porter. Deusto, 2009
La Gestió en temps de grans canvis / Peter F. Drucker. Pòrtic, 2000
Cartas a un joven emprendedor / Pedro Nueno. Crítica, 2007
La Luz y la sombra / Otto Kalthoff, Ikujiro Nonaka, Pedro Nueno. Deusto, 2005

Els països petits són més eficients, Josep Maria de Anzizu Els països petits són més eficients, Josep Maria de Anzizu Reviewed by Biblioteca Caterina Figueras on 7:00 Rating: 5

Cap comentari

Post AD