Header AD

La frase del mes, Gabriel García Márquez

La vida no es sino una continua sucesión de oportunidades para sobrevivir.
Hasta Dios se va de vacaciones en agosto.
Hay que ser infiel, pero nunca desleal.
-La ilusión no se come -dijo ella -No se come, pero alimenta -replicó el coronel.
La ingratitud humana no tiene límites.
Lo más importante que aprendí a hacer después de los cuarenta años fue a decir no cuando es no.
Lo único que llega con seguridad es la muerte.
Me desconcierta tanto pensar que Dios existe, como que no existe.
No hay medicina que cure lo que no cura la felicidad.

--

Les frases escollides d'aquest mes pertanyen a la novel·la  El coronel no tiene quien le escriba de l'escriptor colombià Gabriel Garcia Márquez que morí el 17 d'abril de 2014. 

Gabriel José García Márquez va néixer a Aracataca (Colòmbia) al 1927. Es va matricular a la Facultat de Dret de la Universitat Nacional de Cartagena però sense massa interès pels estudis. La seva amistat amb el metge i escriptor Manuel Zapata Olivella li va permetre accedir al periodisme, professió que exerceix des de jove a diaris locals i que el porten al diari L'Universal i al 1953 a col·laborar al diari Barranquilla El nacional.

La seva carrera d'escriptor s'inicia amb una novel·la breu, que evidencia la forta influència de l'escriptor nord-americà William Faulkner: La hojarasca (1955). Al 1961 publica El coronel no tiene quien le escriba. Al 1962 va reunir alguns els seus contes sota el títol Los funerales de Mamá Grande, i va publicar la seva novel·la La mala hora. Molts dels elements dels seus relats s'integren en una de les novel·les més cèlebres, Cien años de soledad, on García Márquez dóna vida al poble de Macondo (i la llegendària estirp dels Buendía): un territori imaginari on l'inversemblant i màgic no és menys real que el quotidià i lògic, una síntesi novel·lada de la història de les terres llatinoamericanes. Després d'aquest llibre, l'autor va publicar la que, en les seves pròpies paraules, constituiria la seva novel·la preferida: El otoño del patriarca (1975), al que seguiria el llibre de contes La increíble historia de la cándida Eréndira y de su abuela desalmada (1977), i Crònica d'una mort anunciada (1981). El amor en los tiempos del cólera, es va publicar al 1987. Al 1982 rep el Premi Nobel de Literatura. Després de la publicació d'altres novel·les, text teatral i contes, al 2002 publica el llibre de memòries, Vivir para contarlo, el primer dels tres volums de les seves memòries. La novel·la, Memoria de mis putas tristes, va aparèixer al 2004.

Per a saber més


A la Biblioteca trobaràs

Cien años de soledad / Gabriel García Márquez. Real Academia Española, 2007
El Coronel no tiene quien le escriba / Gabriel García Márquez. Espasa-Calpe, 1999
Crónica de una muerte anunciada / Gabriel García Márquez. Círculo de Lectores, 2003
Del amor y otros demonios / Gabriel García Márquez. Mondadori, 1994
Doce cuentos peregrinos / Gabriel García Márquez. Mondadori, 2000
Los Funerales de la Mamá Grande / Gabriel García Márquez. DeBolsillo, 2007
Memoria de mis putas tristes / Gabriel García Márquez. Mondadori, 2004
Noticia de un secuestro / Gabriel García Márquez. Mondadori, 1996


La frase del mes, Gabriel García Márquez La frase del mes, Gabriel García Márquez Reviewed by Biblioteca Caterina Figueras on 6:30 Rating: 5

Cap comentari

Post AD