Header AD

Més de mil obres de Goya en alta resolució



A través del Museo del Prado es pot accedir a l'obra de l'artista aragonès Francisco de Goya (Fuendetodos, Zaragoza, 1746 –Bordeus, França, 1828). El Museu ha creat dins de la seva pàgina oficial un lloc dedicat a l'artista, on es poden contemplar en alta resolució més de mil obres de Goya, entre pintures, dibuixos i estampes, propietat totes elles del Prado.
El projecte, patrocinat per Telefònica, ofereix un complet historial de cadascuna de les obres, incloent descripció de cada peça, orígens, circumstàncies històriques en les quals va ser realitzada i ubicació exacta dins de les galeries del museu, entre molts altres detalls.

Sobre Francisco de Goya

Pintor i gravador espanyol és considerat un dels grans mestres de la pintura. Marcat per l'obra de Velázquez, va influir, al seu torn a Edouard Manet, Pablo Picasso i gran part de la pintura contemporània. Format en un ambient artístic rococó, va evolucionar a un estil personal i va crear obres que, com la famosa El 3 de maig de 1808, segueixen causant, avui dia, el mateix impacte que en el moment en què van ser realitzades. Goya va néixer a la petita localitat aragonesa de Fuendetodos (a prop de Saragossa) el 30 de març de 1746. El seu pare era pintor i decorador de retaules i la seva mare descendia d'una família de la petita noblesa d'Aragó. Va assistir a l'Escola Pia de Saragossa i va començar la seva formació artística als 14 anys, quan va entrar com a aprenent al taller de José Luzán, on va passar quatre anys. Al 1763 el jove artista va viatjar a Madrid, i va fer amistat amb un altre artista aragonès, Francisco Bayeu, pintor de la cort que treballava en l'estil acadèmic introduït a Espanya pel pintor alemany Anton Raphael Mengs. Bayeu va tenir una enorme influència en la formació primerenca de Goya i a ell es deu que participés en un encàrrec important, els frescs de l'església de la Verge del Pilar a Saragossa (1771, 1780-1782), i que s'instal·lés més tard a la cort. Al 1771 va passar a Itàlia un any. A la tornada a Espanya, al voltant de 1773, es va presentar a diversos projectes per a la realització de frescs, i al 1798 comença a fer gravats partint de l'obra de Velázquez que, juntament amb la de Rembrandt, seria font d'inspiració durant tota la seva vida. 

Al 1789 Goya va ser nomenat pintor de cambra per Carles IV i al 1799 va ascendir a primer pintor. Goya va gaudir d'una posició especial en la cort, fet que va determinar que el Museu del Prado de Madrid heretés una part molt important de les seves obres, entre les quals s'inclouen els retrats oficials i els quadres d'història. Aquests últims es basen en la seva experiència personal de la guerra i transcendeixen la representació patriòtica i heroica per crear una salvatge denúncia de la crueltat humana. Els cartrons per a tapissos que va realitzar a la fi de la dècada de 1780 i començaments de la de 1790 van ser molt apreciats per la visió fresca i amable que ofereixen de la vida quotidiana espanyola. Amb ells va revolucionar la indústria del tapís que, fins a aquest moment, s'havia limitat a reproduir fidelment les escenes del pintor flamenc del segle XVII David Teniers. Alguns dels retrats més bells que va realitzar dels seus amics, de personatges de la cort i de la noblesa daten de la dècada de 1780. Dos dels seus quadres més famosos, obres mestres del Prado, són, La maja desnuda (1800-1803) i La maja vestida (1800-1803). A l'hivern de 1792, en una visita al sud d'Espanya, Goya va contreure una greu malaltia que el va deixar totalment sord i va marcar un punt d'inflexió en la seva expressió artística. Entre 1797 i 1799 va dibuixar i va gravar a l'aiguafort la primera de les seves grans sèries de gravats, Los caprichos, en els quals, amb profunda ironia, tracta els defectes socials i les supersticions de l'època. Sèries posteriors, com els Desastres de la guerra (1810), presenten comentaris encara més càustics sobre els mals i bogeries de la humanitat. 

Els horrors de la guerra van deixar una profunda petjada a Goya, que va contemplar personalment les batalles entre soldats francesos i ciutadans espanyols durant els anys de l'ocupació napoleònica. Al 1814 va realitzar El dos de mayo de 1808,  i El tres de mayo de 1808, els afusellaments a la muntanya de Príncep Pío (tots dos al Museu del Prado). Aquestes pintures reflexen l'horror i dramatisme de les brutals massacres de grups d'espanyols desarmats que lluitaven als carrers de Madrid contra els soldats francesos. Ambdues estan pintades, com a moltes de les últimes obres de Goya, amb pinzellades de gruixut empastament de tonalitats fosques i amb punts de groc i vermell brillant. Les cèlebres Pintures negres (c. 1820, Museu del Prado) reben el seu nom pel seu espantós contingut i no tant pel seu colorit i són les obres més excel·lents dels seus últims anys. Originalment estaven pintades al fresc en els murs de la casa que Goya posseïa als afores de Madrid i van ser traslladades a llenç al 1873. Predominen els tons negres, marrons i grisos i demostren que el seu caràcter era cada vegada més ombrívol. Possiblement es va agreujar per la opressiva situació política d'Espanya pel que després de la primera etapa absolutista del rei Fernando VII i el Trienni constitucional (1821-1823), va decidir exiliar-se a França al 1824. A Bordeus va treballar la tècnica, llavors nova, de la litografia, amb la qual va realitzar una sèrie d'escenes taurines, que es consideren entre les millors litografies que s'han fet. Encara que va fer una breu visita a Madrid al 1826, va morir dos anys més tard a l'exili, a Bordeus, el 16 d'abril de 1828. Goya no va deixar hereus artístics immediats, però la seva influència va ser molt forta en els gravats i en la pintura de mitjans del segle XIX i en l'art del segle XX. 

Per a saber més


A la Biblioteca trobaràs

Los Fantasmas de Goya / Milos Forman. Madrid: El País, 2008 (dvd)
Mi primer libro sobre Goya / Fernando Marías. Madrid: Anaya, 2007
Cómo leer la pintura: entender y disfrutar los grandes maestros, de Duccio a Goya / Patrick de Rynck. Barcelona: Electa, 2005.
Francisco de Goya [enregistrament vídeo]. Madrid: Espasa.
Goya / Mariarosa Schiaffino. Barcelona: Serres.
Goya / Patricia Wright. Barcelona: Blume, 1994.
La Pintura: de la prehistoria a Goya / Barcelona: Carroggio, 1991.
La Pintura: de Goya a las últimas tendencias / Barcelona: Carroggio, 1991.
Goya de sangre y oro / Jeannine Baticle. Madrid: Aguilar, 1989
Goya / Joaquim Ragon i Cardoner. Barcelona: Teide, 1986


Més de mil obres de Goya en alta resolució Més de mil obres de Goya en alta resolució Reviewed by Biblioteca Caterina Figueras on 7:30 Rating: 5

Cap comentari

Post AD