Header AD

Mor el pintor Antoni Tàpies



El pintor, escultor i teòric de l'art Antoni Tàpies va morir a Barcelona. Nascut el 1923, va ser un dels mestres de l'art d'avantguarda del segle XX, on combinava la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte i ple de simbolisme.

Antoni Tàpies neix a Barcelona, en una família burgesa, culta i catalanista, involucrada des de mitjans del segle XIX en una tradició editorial i llibretera que desperta molt ràpid en l'artista un amor pels llibres i la lectura. De formació autodidacta, la seva predisposició es veu accentuada per la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar, durant la qual inicia els seus temptejos artístics. Progressivament Tàpies es dedica amb major intensitat al dibuix i la pintura, i acaba deixant els seus estudis de Dret per dedicar-se plenament a la seva passió.

Arran de la II Guerra Mundial i del llançament de la bomba atòmica, Antoni Tàpies expressa un interès per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules, que es plasma formalment en l'ús de materials aliens a l'expressió plàstica academicista i en l'experimentació de noves tècniques. Les pintures matèriques formen una part substancial de l'obra de Tàpies i constitueixen un projecte que segueix desenvolupant-se en l'actualitat. Tàpies creu que la noció de matèria s'ha d'entendre també des de la perspectiva del misticisme medieval com a màgia, mimesis i alquímia. En aquest sentit, l'artista desitja que les seves obres adquireixin el poder de transformar el nostre interior.
Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies va desplegar des de 1947 una intensa activitat en el camp de l'obra gràfica. També va desenvolupar una tasca d'assagista, algunes traduïdes a diferents idiomes: La pràctica de l'art (1971), L'art contra l'estètica (1977), Memòria personal (1983), La realitat com a art. Per un art modern i progressista (1989), L'art i els seus llocs (1999) i Valor de l'art (2001).
A la fi dels anys seixanta i principis dels setanta, el seu compromís polític contra la dictadura s'intensifica, i les obres d'aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i protesta. 

La seva gran aportació es va veure premiada amb gairebé mig centenar de guardons, entre els quals la Medalla d'Or de la Generalitat (1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), el Premi Picasso de la Unesco (1993), el premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1995), el Velázquez d'Arts Plàstiques del ministeri espanyola de Cultura (2003) i el Praemium Imperiale de l'Associació Artística de Japó.

Per a saber més

Guia de lectura elaborada pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura

A la Biblitoeca trobaràs

Tàpies: pintura matèrica. Barcelona: Polígrafa, 2006
Mª Àngels Comella, Romi Kirilova, Mercè Seix. Bon dia, senyor Tàpies!. Barcelona: Serres, 2001


Mor el pintor Antoni Tàpies Mor el pintor Antoni Tàpies Reviewed by Biblioteca Caterina Figueras on 9:47 Rating: 5

Cap comentari

Post AD