10 anys de la mort d’Eduardo Chillida

Comparteix

Fa 10 anys que l’escultor i gravador espanyol nascut a Sant Sebastià, Eduardo Chillida va morir. Eduardo Chillida al costat de Jorge Oteiza, és l’escultor basc més destacat del segle XX, continuador de la tradició de Julio González i Pablo Picasso. Després d’abandonar els seus estudis d’arquitectura, va rebre classes de dibuix i va començar a esculpir en ferro. Al 1948, es va traslladar a París on va travar amistat amb Pablo Palazuelo i va començar a modelar obres figuratives, en terracota, temàtica que va abandonar aviat per concentrar-se en l’abstracció, sobretot a partir de 1950. La seva primera exposició individual va ser a Madrid, al 1954, a la galeria Clan i va ser la primera mostra d’escultura abstracta que va realitzar a Espanya. Després d’aquesta, és convidat per l’arquitecte Ramón Vázquez Molezún a participar al pavelló espanyol de la Trienal de Milà d’aquest any, on va obtenir el Diploma d’Honor. En els seus començaments va utilitzar preferentment el ferro i la fusta, i va introduir posteriorment altres materials com el formigó, l’acer, la pedra i fins i tot l’alabastre, que li interessava per la seva qualitats lumíniques. A partir dels anys 1970 Chillida observa la naturalesa i cerca en ella la inspiració per a les seves formes. Des de la dècada de 1980, s’ha especialitzat en la instal·lació de peces de grans dimensions, que s’integren en espais urbans o en immensos espais naturals oberts, i que contraposen harmònicament la massa i el buit, caracteritzant-se per una senzilla geometria en la qual les superfícies rugoses o lluentades alternen dinamisme amb estaticitat. En la seva destacada faceta de gravador —procedent del seu interès continuat per l’obra sobre paper, a la qual ha conferit en ocasions volumetries pròpies de l’escultura—, destaquen les estampes realitzades per al poemari de Jorge Guillén, Més enllà. O les que va realitzar per a una obra del filòsof Martin Heidegger, al 1959, any en el qual va participar en la II Documenta de Kassel.

Ha rebut gairebé tots els premis existents al llarg de la seva vida: de la Biennal de Venècia al Kandinsky, del Wilhem Lehmbruck al Príncep d’Astúries, del Kaiserring alemany al Premi Imperial a Japó. La seva obra està present a més de vint museus de tot el món, i exposicions retrospectives s’han celebrat a Houston i a Berlín, a Madrid i a Caracas, a Londres i a Palerm. Les seves escultures es troben enfront del mar com a Sant Sebastià, o a la muntanya com a Japó, i en ciutats com Washington, París, Lund, Munster, Madrid, Palma de Mallorca, Guernica o Berlín. Sobre la seva obra han escrit arquitectes, matemàtics, filòsofs com Martín Heideggeer i Emile Cioran, o poetes com Octavio Paz.

Per a saber més

https://www.eduardo-chillida.com/